La supervivència del llibre il·lustrat és digna d’esment en plena època de caiguda dels referents clàssics d’elaboració bibliogràfica. Un pot arribar a adaptar-se a llegir habitualment amb un lector electrònic o directament a l’ordinador. Però quan es tracta de llibres gràfics, els de sempre, els de format gran (amb tapa dura o no), basats en la presència massiva de fotografies, la substitució és impossible. Vet aquí el nostre particular homenatge al llibre gràfic, aquests llibres especials, amb una impressió de màxima qualitat, pensats en bona part per regalar. La bondat del llibre gràfic es referma amb la publicació de Nazis a Barcelona, l’esplendor feixista de postguerra (1939-1945) de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, coeditat per L’Avenç, Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer. Tothom més o menys interessat en la immediata postguerra a casa nostra coneix l’excursió que Himmler en persona va fer per Catalunya, que va culminar al monestir de Montserrat, on va ser rebut pel pare abat i es va fer fotografiar amb la Moreneta. Però poca cosa més. Capdevila i Vilanova et bolquen a sobre els detalls, com si en portessin un camió ple a vessar, del dia a dia de la presència de nazis i, secundàriament, feixistes italians, al Cap i Casal. El resultat és el que desitjaria l’editor de qualsevol llibre gràfic: que el munt d’esvàstiques i uniformes nazis, contínuament, als carrers barcelonins, et deixin enganxat a les imatges. És inesperat i sorprenent. Com si ens agafés per sorpresa una onada gegant. Vet aquí el gran mèrit del llibre, que tanmateix, està complementat per molta més informació gràfica referida als aliats, sobretot quan va veure’s que la Segona Guerra Mundial no la guanyarien els alemanys.
Quan dèiem “Heil, Hitler”
Quan dèiem “Heil, Hitler” Tota la parafernàlia nazi, d’esvàstiques gegants, àguiles, salutacions, formacions paramilitars, tot ens apareix davant els ulls en llocs absolutament familiars per a nosaltres.
Ens trobem amb un llibre que gràcies a la imatge serveix de testimoni d’una època i d’un temps sovint ara negats o menysvalorats. Només mirin la portada, amb un cor de nens de les joventuts hitlerianes, al Palau de la Música, cantant davant del clàssic domàs gegant vermell caigut des del sostre, amb el cercle blanc al mig contenint la creu gammada.
