UN TAST DE CATALÀ

Canvis ortològics de la nova gramàtica

Quan pensem en la nova gramàtica de l’IEC (GIEC), tendim a ignorar tot el que té a veure amb la pronúncia. Ens obsessiona com hem d’escriure, l’ortografia, i ens preocupa molt menys com hem de pronunciar, l’ortologia. L’ortografia, però, ha quedat fora de la GIEC -l’IEC l’ha actualitzada en un volum a part-, mentre que l’ortologia està integrada en l’apartat de fonètica i fonologia. Tot i que aquesta part de la norma té un precedent molt més recent -la Proposta per a un estàndard oral del 1990 (fonètica) i el 1993 (morfologia)-, la GIEC també la flexibilitza de manera rellevant.

Un del canvis importants respecte a la Propostaafecta la pronúncia de la ela geminada. Mentre que el 1990 l’IEC considerava no recomanable “la pronunciació d’una sola l en mots com col·legi, novel·la, il·lustre ”, ara la GIEC (p. 62) passa a considerar que la pronúncia amb ela geminada pertany només als registres més formals. És un pas gens sorprenent: la llengua espontània de la majoria de parlants fa segles que no gemina -tret d’algunes paraules en alguns dialectes, sobretot els balears-, i en la pràctica ben pocs professionals de la llengua feien l’esforç de fer-ho.

Un altre canvi afecta la pronúncia com a hiat o diftong creixent de la i seguida d’una altra vocal en paraules com ara gràcia o presència. Mentre que la Proposta establia que el diftong només era admissible en registres informals i que, per tant, formalment calia pronunciar grà.ci.a o pre.sèn.ci.a, la GIEC (p. 29) es limita a dir que aquests mots avui “es pronuncien amb diftong final”, tot i que el hiat “és també possible en una dicció molt acurada [...] i sobretot en el cant i les composicions poètiques”.

Són molt d’agrair aquests passos cap al realisme fonètic. Un pas que queda per fer és reconèixer que el so inicial de mots com xalet, xafogor o xerrar es tendeix a africar -a pronunciar tx - no només en els parlars occidentals i del Camp de Tarragona, sinó també en bona part del dialecte central, cosa que hauria de permetre a un locutor de TV3, fins i tot en registres formals, la pronúncia africada.