UN TAST DE CATALÀ

Anem o arribem a un hotel però entrem en una botiga

La gramàtica de l’IEC (GLC) ens diu (p. 727) que amb verbs dinàmics com anar, arribar, entrar, etc. “es tendeix a usar en per qüestió d’eufonia (evitar el contacte entre dues vocals)” davant formes com algun, un o aquest, si bé “també és normal l’ús de a ”.

És possible que la doble opció es doni en certs registres o dialectes, però em sembla que l’estàndard -que aspira a ser més regular i endreçat- l’hauria d’evitar, sobretot si l’ús més general no l’abona.

En aquest sentit, jo diria que, mentre que amb anar i arribar l’únic que és normal és l’ús de a (“Vaig o arribo a un hotel” i no pas “Vaig o arribo en un hotel”), el verb entrar no regeix ni exigeix la preposició a. Per això, enfront de “Vaig a la botiga” i “Vaig a una botiga”, l’ús tendeix a preferir “Entro a la botiga” i “Entro en una botiga”.

L’error, en aquest cas, és creure que la preposició que regeixen els tres verbs depèn del tret comú situació dinàmica i no d’un tret lèxic específic de cadascun, tan específic com el seu significat. Per molt que anar, arribar i entrar siguin tots tres dinàmics, diria que diem anem a un lloc, arribem a un lloc i entrem en un lloc. Així ho avala l’excel·lent diccionari Ginebra-Montserrat. El DIEC2, en canvi, només ho avala a mitges. Hi trobo 2 “anar a un lloc”, 1 “anar en un lloc” i 3 “anar en algun (lloc)”; 2 “arribar a un lloc” i 1 “arribar en un lloc”; i, significativament, 5 “entrar en un lloc” i cap “entrar a un lloc”, tot i que sí que ens diu que una entrada “dona dret a entrar a un espectacle”. Potser seria bo que el DIEC2, com fa el Ginebra-Monserrat, és decantés per una opció quan tot apunta que l’ús s’hi ha decantat prou clarament.

De fet, el DIEC2 ja ha fet passos per regularitzar el règim preposicional d’altres verbs. Per exemple, arran de les esmenes que s’hi van fer a l’abril, on hi deia “Us convidem a participar a la reunió” ara hi diu “...en la reunió”. Admet implícitament que aquesta accepció del verb participar regeix sempre en. Són grans de sorra que contribueixen a construir un estàndard.