EL LLIBRE DE LA SETMANA
JAUME CLARET

L’islam més enllà de l’islamisme

'L’Islam avui' de Dolors Bramon. Fragmenta. 256 pàg. / 18 €

LA PROFESSORA EMÈRITA D’ESTUDIS ÀRABS 
 I ISLÀMICS DOLORS BRAMON (BANYOLES, 1943) PUBLICA EL SEU ÚLTIM ASSAIG, ‘L’ISLAM AVUI’, A FRAGMENTA, UNA EDITORIAL QUE ENGUANY CELEBRA DEU ANYS D’EXISTÈNCIA / GETTY Zoom

Si parlar de religió sempre resulta polèmic, aquest caràcter problemàtic encara s’accentua més quan el debat se centra en l’islam. Mancats com estem de divulgació contemporània de qualitat, sobta que, des de les sempre excitades i excitables xarxes socials, alguns hagin volgut trobar lectures complaents de l’islamisme en un text tan ponderat com L’islam avui, publicat per Fragmenta. Conscient d’aquest caràcter controvertit, la professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics Dolors Bramon presenta, a partir d’una sèrie de treballs acadèmics previs, una aproximació accessible a aquesta fe des de la crítica filològica, el profund coneixement bibliogràfic i la voluntat de combatre apriorismes.

L’assaig s’obre amb una advertència: “La terminologia no és innocent”. No es tracta d’una mania acadèmica, sinó d’una necessitat bàsica per entendre la complexitat de l’objecte d’estudi, i per no deixar-nos contaminar per qui, per raons econòmiques, polítiques o ideològiques, afavoreix lectures antagòniques de la realitat. Reduir el món islàmic -o el cristià o l’hinduista- a estereotips ens aboca al desconeixement, a la por i al conflicte.

Tot just començar, el llibre de Bramon denuncia la nostra assumpció acrítica dels simplismes difosos des dels sectors més radicals, ja que el pluralisme propi de l’islam queda segrestat per la confluència entre la ignorància interessada d’Occident i la manipulació ideològica dels islamistes. Per a l’autora de l’assaig, aquest últim qualificatiu s’ajusta més a la realitat que no conceptes provinents del cristianisme com fonamentalistes o integristes, i recomana parlar del “mal anomenat Estat Islàmic” o del “pretès Estat Islàmic”, o simplement anomenar-los terroristes, evitant atorgar-los una legitimitat que bona part de la comunitat musulmana no els reconeix.

Menjar carn de sirena és halal

Aquest desconeixement filològic, històric i polític també afecta el mateix món islàmic, que es debat entre interpretacions contradictòries: “A base d’estimar desmesuradament la lletra”, s’ha ignorat sovint “l’esperit de l’Alcorà”. Això ha permès deformar el sentit original de termes com jihad o xaria, crear mites com el paradís de les hurís o generar polèmiques sobre el paper de la dona a l’islam. Aspectes criticables, controvertits i de debat dins de les diverses tradicions musulmanes, però que a Occident arriben simplificats en les seves expressions més radicals o cridaneres. Com si qui llegís aquest llibre només recordés que la carn de sirena és considerada halal.

En pràcticament tots els exemples analitzats es fa palesa una doble tensió. Per un cantó, el xoc entre legitimitats dels diferents textos que serveixen de guia a la comunitat musulmana (l’Alcorà, la sunna i les seves interpretacions). De la mà de Bramon, descobrim com els substrats preislàmics i els afegits posteriors han deformat el sentit i la voluntat del text primigeni. Sense caure en anacronismes ni estalviar crítiques, s’evidencia com bona part de les lectures restrictives actuals sorgeixen de la manipulació de les alternatives obertes inicialment.

D’altra banda, a l’assaig es revela la diversitat de tradicions i realitats d’un islam per definició plural. L’islam, avui, dona veu precisament a estudiosos de totes les èpoques i geografies i transmet així l’ampli ventall d’opinions que amaga la segona comunitat religiosa actualment més important per nombre de fidels. Malgrat la voluntat existent d’encasellar l’islam com una religió d’evolució determinada i aliena al nostre món, Bramon insisteix en el seu potencial per trobar camins alternatius a la radicalitat i en reivindica la petja en els nostres passat, present i futur. “Civilització islamo-cristiana, ¿i per què no?”

Més continguts de llegim