La descoberta de la veu potent i intacta de Sanmao

La descoberta de la veu potent i intacta de Sanmao Un projecte que vol ser visceral Zoom

El Sàhara del 1974 que va conèixer l’escriptora Sanmao (1943-1991) era una geografia plena d’històries insòlites i d’aventures fascinants. La seva experiència va meravellar ràpidament els lectors de la llavors Xina comunista des que la primera versió va aparèixer el 1976. Quatre dècades més tard i 25 anys després de la mort prematura de l’escriptora -la van trobar penjada amb unes mitges a l’habitació d’hospital on estava ingressada poc després que li diagnostiquessin un càncer-, arriba per primera vegada en català i castellà Diaris del Sàhara, un dels seus llibres més importants, primer títol del segell :Rata_. Dirigit per Iolanda Batallé, pròximament es fixarà també en una altra literatura poc present a casa nostra, la de Corea del Sud (amb The vegetarian, de Han Kang) i publicarà també un dels llibres pòstums de l’antipoeta Carles Hac Mor, Escriptures alçurades.

El camí fins a poder publicar Sanmao no ha sigut fàcil. “Vaig arribar-hi fa un any i mig, quan començava a pensar en :Rata_ -diu Batallé, acompanyada d’una de les traductores al català del llibre, Sara Rovira-. La primera persona que me’n va parlar va ser Helena Pons, editora de literatura juvenil de La Galera. Jo em dedicava a explicar el projecte de :Rata_ a persones que coneixien altres cultures i l’Helena em va dir: «Hi ha una autora que a tots els que sabem xinès ens estranya molt que no s’hagi traduït mai a Occident. Et pot interessar»”. L’autora era Maoping Chen, que després de fer-se dir Echo Chen durant anys va adoptar el pseudònim amb el qual ha passat a la història, Sanmao, que significa “tres pèls” i “s’associa a la caricatura d’un petit vagabund orfe”, segons explica l’escriptor Gabi Martínez en un dels pròlegs de Diaris del Sàhara. “A partir del nom vaig descobrir que Sanmao havia estat casada amb el madrileny José Quero [va morir bussejant a les Canàries el 1979] i em vaig posar en contacte amb una de les germanes, la Carmen, per si em podia dir qui en tenia els drets, però no en sabia res -recorda-. Paral·lelament vaig localitzar una jove traductora, Irene Tor, que vivia a Xangai i havia començat a traduir el llibre espontàniament. Ella em va passar el que tenia fet. Em vaig enamorar del que vaig llegir”.

La intensitat d’una autora

Batallé va buscar l’editorial taiwanesa Crown, que en comercialitza l’obra completa en xinès -se n’han venut deu milions d’exemplars-, però l’únic que va aconseguir va ser una cita a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2015. “L’exeditora no es va presentar: de fet ni tan sols era a la fira, s’havia quedat a la Xina! -exclama-. Em va dir que hi havia un agent, Gray Tan, que en gestionava els drets, i quan vaig aconseguir parlar-hi em va recomanar que escrigués un text sobre la meva dèria per publicar-la”. La carta que va enviar -inclosa al final del volum- la descriu com una autora “acollidora i misteriosa”. “Els teus textos sempre amaguen alguna cosa -continua-. I com més et conec, més desconec de tu. Però potser aquest és un camí equivocat per coneixe’t. Potser els que et conegueren tampoc et van conèixer. Llegint-te sento el teu dolor i la teva joie de vivre, la teva vida sempre intensa i tumultuosa”.

Sara Rovira, doctora en teoria de la traducció i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona, va acceptar el repte de traduir Sanmao, acompanyada d’Irene Tor (que signa la versió castellana). “Té una manera d’explicar les coses que t’arriba de seguida, una senzillesa molt especial -explica-. La paradoxa és que aquesta senzillesa només és aparent, i això fa que traduir-la sigui molt difícil. És quan t’hi poses a fons que comences a trobar les pedres que quedaven amagades entre la sorra”. Les 21 narracions del periple saharià de Sanmao i José Quero el 1974 incloses al llibre es llegeixen amb gran interès: quatre dècades després de veure la llum per primera vegada conserven la potència i la capacitat de fascinar els lectors. :Rata_ ha obert el periple editorial de Sanmao a Europa i als Estats Units: en els pròxims mesos el llibre apareixerà en neerlandès, noruec i anglès.

Un projecte que vol ser visceral

Batallé defineix :Rata_ amb tres paraules: visceral, petita i intensa. Mesos després d’engegar Catedral, l’editora presenta el segon segell de ficció per a adults d’Enciclopèdia Catalana, que publicarà en català i en castellà. Entre els primers llibres del catàleg hi haurà Jo mateixa, suposo, de Natàlia Carrero, Precoz, d’Ariana Harwicz, Escriptures alçurades, de Carles Hac Mor i El dolor és allò amb ales, de Max Porter.