L’ESCUMA DE LES LLETRES

Nova mentalitat lectora

Estem vivint una gran revolució en un dels hàbits més importants que han conformat la humanitat en els darrers segles: la lectura. La irrupció del món virtual en les nostres vides com a lectors és molt més important que la simple discussió del pirateig. La qüestió no és si hem de llegir en paper o en digital; va molt més enllà: hem de llegir? Si tota la informació que arriba als nostres fills entra pels ulls per una pantalla, el fet clàssic de llegir esdevé una simple possibilitat més. Es temia que el cinema esfondraria el teatre i la lectura. No va ser així. El vídeo i els DVD tampoc no van esfondrar el cinema. Els fonaments s’estan esfondrant ara mateix no tant perquè aparegui un altre suport físic revolucionari -que també- sinó perquè evoluciona la manera com les persones s’enfronten a la necessitat de rebre tots aquests estímuls externs. La nova tecnologia està creant un nou tipus de lector i d’espectador que ni tan sols justifica la profecia malèfica de la massificació i despersonalització. En determinats sectors apareix el lector solitari, amb el seu kindle i els mil llibres que hi té ficats. O l’espectador solitari, que passa hores mirant sèries de televisió.

Paleolectors i neolectors

Aquest és el camí imparable: una societat dividida radicalment entre gent que llegeix a la vella manera i gent que llegeix a la nova; entre gent que mira cinema o televisió a la vella manera i gent que els mira a la nova. Els llibres interactius en són un exemple. Un aspecte positiu és el que està introduint l’editorial Efadós, que publica novel·les amb links directes a qüestions interessants de l’argument. Al peu de pàgina tens un codi de barres que, escanejant-lo amb el mòbil, et porta virtualment a la informació. Una altra cosa molt diferent és que, mentre estem llegint, el llibre ens proposi ficar-nos dins de la trama i fins i tot decidir un canvi de final si el llibre no ens agrada com acaba. Per a molts de nosaltres, això no és llegir. Ara bé, el que molts de nosaltres tampoc no sabem ni remotament és si això serà la manera majoritària de llegir en un futur. I qui digui el contrari fa un acte nostàlgic de rebuig.