BarcelonaLa literatura més venuda s'està fent cada vegada més curta i més local. Un estudi del grup de recerca WordsRated ho ha constatat després d'analitzar 3.444 títols que han aparegut a les llistes setmanals de bestsellers del New York Times des del 2011. La conclusió és clara: els llibres més venuts han perdut una cinquantena de pàgines i ja se situen per sota de les 400. Aquesta tendència també ha arrelat a Catalunya. L'exemple més recent és el passat Sant Jordi. Entre els cinc títols més venuts de ficció en català no n'hi havia cap de més de 400 pàgines i l'any anterior només n'hi va haver un: La dona de la seva vida de Xavier Bosch (Columna), amb 512 pàgines. Per analitzar els factors, l'impacte i l'evolució d'aquesta tendència, l'ARA ha comparat els cinc títols més venuts de ficció en català per Sant Jordi i per Nadal dels últims 10 anys –les úniques xifres disponibles en aquest període a Catalunya–. Les dades indiquen un interès dels lectors per les novel·les curtes sobretot a partir del 2018 i que s'ha fet més present després de l'inici de la pandèmia.

Els editors fa temps que ho noten. "Els autors cada vegada fan llibres més curts i els lectors cada vegada volen llegir llibres més curts", afirma el director literari de Rosa dels Vents, La Campana i La Magrana, Joan Riambau. Deu anys enrere, no era estrany veure com un llibre de més de mil pàgines –Jo confesso de Jaume Cabré (Proa)– se situava entre els més venuts de Sant Jordi i com per Nadal triomfaven les novel·les de més de 500 pàgines, tal com va passar amb Cinquanta ombres d'en Grey d'E.L. James (Rosa dels Vents, 560 pàgines), La vacant imprevista de J.K. Rowling (Empúries, 600 pàgines) i L'hivern del món de Ken Follett (Rosa dels Vents, 992 pàgines). El Nadal de l'any passat, en canvi, només va resistir Ken Follett amb Mai, de 800 pàgines. La resta de llibres més venuts tenien menys de 350 pàgines.

Aquesta tendència està passant a gran part del món occidental. Els editors l'atribueixen a un cúmul de factors que deriven en un consum cultural més fragmentat i ple d'estímuls. Lluny queda l'hàbit de "passar-se les tardes només llegint Dickens", diu Riambau, i cada vegada és més difícil gaudir de la lectura profundament i sense mirar el mòbil durant una estona llarga. Decantar-se per novel·les curtes "respon als temps que estem vivint, en què ens estem poca estona llegint i consumim moltes coses alhora", subratlla la directora editorial de Columna, Glòria Gasch. És una tendència que traspassa els límits de la literatura, afegeix, i també es pot veure "en el consum audiovisual, amb sèries de pocs episodis abans que llargues ficcions de moltes temporades".

Entre els factors que expliquen l'auge de la novel·la breu hi ha una qüestió de practicitat –aquells que carreguen el llibre amunt i avall probablement buscaran títols que no pesin gaire i siguin fàcils de portar– i de boca-orella. "Amb les novel·les breus el fenomen es genera abans perquè els llibreters, els periodistes i la crítica se les llegeixen abans. La roda va més ràpid", apunta Gasch. Això també es reflecteix a les llistes de més venuts. Els darrers anys, les novel·les curtes tendeixen a aguantar més al capdamunt dels rànquings i a convertir-se en longsellers. Ho demostren títols com Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà (Anagrama), que té 400 pàgines i es trobava entre els més venuts per Nadal del 2020 i per Sant Jordi del 2021, i Quan s'esborren les paraules de Rafel Nadal (Columna), que amb 336 pàgines va ocupar els primers llocs del rànquing de Nadal de l'any passat i de Sant Jordi d'aquest any.

Què hi diuen els escriptors?

El predomini de les novel·les curtes no respon al fet que els autors escriguin cada vegada menys, sinó al fet que els lectors escullen llibres més breus entre l'oferta literària, on segueixen existint els títols llargs. Eva Baltasar va debutar en la novel·la el 2018, quan la tendència pels llibres curts començava a despuntar, i Permagel (Club Editor, 192 pàgines) ràpidament va escalar entre les llistes de més venuts. L'extensió d'aquesta i dels dos títols posteriors de l'escriptora –Boulder i Mamut, que no superen les 200 pàgines– respon a la seva manera de treballar. "M’he format com a poeta durant molt de temps. Quan vaig polint i retocant tendeixo a fer les històries cada vegada més breus i sintètiques. Són novel·les que mostren una incomoditat, no m’hi allargo gaire", destaca Baltasar, que ha percebut com els lectors valoraven la brevetat dels textos. "Als clubs de lectura m'han donat les gràcies per l'extensió. Amb Permagel, que té capítols molt breus i va endavant i enrere, alguns em van dir que era com estar amb el mòbil i anar passant pantalles", afegeix l'escriptora.

La tendència d'escollir autors locals es fa evident sobretot per Sant Jordi i va lligada a l'efecte dels premis literaris. El Sant Jordi del 2016 Empar Moliner va ser la tercera autora més venuda amb el recull de contes Tot això ho faig perquè tinc molta por (Proa) –premi Mercè Rodoreda– i aquest any ho ha tornat a ser, ara amb una novel·la: Benvolguda (Columna), premi Ramon Llull. "Vaig ser a la llista de més venuts amb els contes, i en realitat aquest és un gènere que no es ven massa. Però a Catalunya tenim la baula de quatre autors molt populars i bons a la vegada: Víctor Català, Mercè Rodoreda, Pere Calders i Quim Monzó", diu l'escriptora. Benvolguda ha triomfat amb 232 pàgines, però Moliner subratlla que els llibres no es poden jutjar pel pes: "Fins fa molt poc es valorava molt que una novel·la fos llarga. Però una novel·la ha de ser el que és, 30 pàgines o 500. El que val és la història que s'hi explica, no les pàgines". 

Els catalans guanyen terreny

Més enllà de l'extensió de les novel·les, el mercat també ha fet un gir pel que fa a la nacionalitat dels autors de ficció. Amb el pas dels anys, els escriptors estrangers s'han anat reduint als rànquings fins al punt que des de fa tres Sant Jordis –sense comptar el del 2020, que no va existir– només hi ha autors catalans entre els cinc més venuts. "Estem tan globalitzats que tendim a replegar-nos i a consumir el que tenim més a prop. Fa temps que ho notem, però la pandèmia n'ha estat un gran accelerador", assenyala Glòria Gasch, que descarta que aquest canvi respongui al moment polític del país. L'impacte del coronavirus en la societat catalana hi ha contribuït –"mai havíem tingut una taula de novetats amb tants autors de casa per poder triar", diu Gasch– no només en els interessos dels lectors, sinó també per les conseqüències als mercats internacionals.

Els dos darrers anys els esdeveniments literaris han hagut de posar el fre de mà i això ha afectat directament les traduccions. "Al principi de la pandèmia hi va haver una aturada general de totes les editorials en la compra de novetats. Durant mesos es va aturar el llançament de nous llibres i es van ajornar programacions", subratlla la directora editorial del Grup Enciclopèdia, Ester Pujol. Algunes fires es van suspendre i d'altres es van fer virtualment. "Van agafar a molta gent fora d'òrbita. Quan hi ha menys intercanvi d’opinions hi ha menys circulació de títols. Això ha portat a tenir estands molt conservadors, costa més vendre traduccions de fora i també comprar-ne cap aquí", afegeix Pujol. 

Xavier Bosch i Ken Follett: les excepcions

Hi ha dos autors que s'escapen de la tendència: Xavier Bosch i Ken Follett. El primer –un habitual de les llistes dels més venuts de Sant Jordi, on apareix cinc vegades els últims 10 anys– coincideix que l'interès dels lectors per obres d'escriptors del país ha crescut, però no la predilecció per les novel·les curtes. "El lector no compra pel nombre de pàgines ni pel preu del llibre, sinó perquè fa confiança a un autor pel que explica i per com ho explica. Ara tenim una literatura prou àmplia i de prou qualitat perquè la gent no hagi d’anar a buscar històries de fora, i per això cada vegada som més els escriptors catalans a les llistes de més venuts", assenyala Bosch.

En termes d'extensió, les seves novel·les han evolucionat al revés de la tendència majoritària: les més antigues, com Eufòria (Proa) i Algú com tu (Planeta), freguen les 350 pàgines. Les més recents, com Paraules que tu entendràs i La dona de la seva vida (Columna), es troben al voltant de les 500. "Els lectors em diuen que en volen més, que les novel·les llargues se’ls fan curtes", diu Bosch. Amb els anys ha vist que "com més complet i amb més arestes sigui el personatge, més números tinc que la història sigui bona", i per això s'ha anat decantant cap a llibres de mig miler de pàgines. La propera història, avança, també va per aquest camí: "De moment és la que m'està sortint més llarga".

Ken Follett trenca amb la dinàmica dels últims anys perquè és un escriptor estranger amb novel·les llarguíssimes i, malgrat tot, es manté en les llistes dels més venuts. "És un dels autors més venuts en català i un fenomen mundial únic –diu Riambau–. Té una massa de lectors que els agrada que el llibre sigui llarg, que voldria estar sempre a dins d’aquella història". És el públic de la novel·la històrica, un gènere que des de sempre s'ha associat a llibres llargs i que, segons els editors, no va de baixa. "És imbatible i funciona moltíssim –afirma Gasch–, però és un tipus de novel·la que necessita pàgines, si no no té sentit".