BarcelonaTenim les temperatures més altes registrades fins ara, la sequera deixa els embassaments a mínims, veiem per primera vegada restriccions d'aigua, augmenten els incendis a més del nivell del mar i les grans inundacions, cau la biodiversitat, hem arribat a 1,2 °C d'escalfament global, hem alterat ecosistemes i els científics alerten que hem excedit el límit dels sistemes terrestres que fan de la Terra un lloc segur per a la vida. ¿Es pot prendre consciència de la crisi climàtica llegint? ¿Pot ser que reaccionem després d'haver llegit un llibre? "La transició ecològica és tan urgent i imperativa que publicar assaigs que tractin aquest gran repte planetari ens sembla un necessitat. Els lectors han de poder pensar a partir de dades contrastades i de discursos ben articulats i fonamentats en la ciència, l’antropologia, l’economia, la filosofia... S’hi pot arribar des de molts àmbits del coneixement. Necessitem alfabetitzar-nos, que diria Yayo Herrero, per fer front a una realitat que és molt més que una amenaça. I sobretot hem de tenir el coratge i la determinació per actuar. I esperem que els llibres que publiquem hi puguin contribuir", explica l’editora d’Arcàdia, Montse Ingla. Tot i que "no hi ha cap d’aquests llibres que siguin manuals, tots obren finestres per pensar més enllà del col·lapse" i coincideixen en donar claus per entendre el que estem vivint i la construcció de nous models per fer front a la crisi climàtica.

El filòsof, antropòleg i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, mort l’any passat, va deixar com a llegat aquest llibre-conversa amb el periodista de Le Monde Nicolas Truong. L’assaig sintetitza el pensament de Latour i convida el lector a relacionar la tecnologia, el dret, la ciència, la filosofia, l’art, l’ecologia, la religió i la sociologia per avançar cap a una Terra més habitable. “L’ecologia és la nova lluita de classes [...], els conflictes ja no són només socials, sinó geosocials”, escriu.

Al llibre més provocador i guardonat de Naomi Klein, la periodista i activista quebequesa assegura que el problema no són les emissions de diòxid de carboni sinó el sistema capitalista, que declara la guerra a la natura amb l’arma del lliure mercat. Fa una crida als moviments socials i ecologistes a fer un canvi social i econòmic radical que advoqui pel decreixement i les polítiques socials abans no sigui massa tard.

La crisi climàtica és un problema de convivència. Així ho planteja la doctora en filosofia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Marta Tafalla, que afirma que ens hem entossudit a sotmetre la biosfera, que sobreviu gràcies a la interdependència d’innombrables microorganismes, plantes, fongs i animals. Decreixement, veganisme i rewilding acompanyen la seva proposta filosòfica per sortir de l’antropocentrisme i canviar el paradigma.

Vandana Shiva, Caroline Lucas, Maria Mies i Yayo Herrero són algunes de les activistes feministes i ecologistes internacionals que participen en aquest recull d’assajos i entrevistes que exploren el vincle entre la igualtat de gènere, la justícia social i l’acció contra la crisi climàtica. S’hi analitzen casos que mostren com les dones influeixen en la societat.

“Alimentar el món sense devorar el planeta” és el subtítol d’aquest llibre de l’escriptor i activista britànic George Monbiot, que parla de com transformar el model d’agricultura (i el sistema alimentari), la principal causa de la crisi climàtica per les emissions i l’ús de les terres que implica desforestació i pèrdua de biodiversitat. En aquesta anàlisi exhaustiva, Monbiot denuncia el finançament públic de l’agroindústria i la ramaderia extensiva, i la instrumentalització política del camp.

Abandonar la hiperactivitat per recuperar l’equilibri i la riquesa interior. És el que proposa el filòsof i escriptor sud-coreà Byung-Chul Han, que fa una crida a estimular la nostra capacitat de no fer res i reaprendre a gaudir de l’ociositat per frenar la nostra pròpia explotació i la destrucció de la natura. Defensa que la intensitat està en la inactivitat i no en el que avui dia anomenem temps lliure, lligat a les lògiques del treball.

Cal entendre l’apocalipsi com un crit d’alerta. Això ens diu el filòsof i activista croat Srećko Horvat, que analitza l’amenaça nuclear, la pandèmia i la crisi climàtica com a revelacions. Horvat crida a subvertir la fi del món perquè considera que l’apocalipsi ja és aquí. “Som l’única espècie que ha aconseguit arribar a un nivell d’evolució tal que implica no solament una capacitat d’autodestrucció sense precedents, sinó també la capacitat de destruir la biosfera i portar altres espècies a l’extinció”.

“Breu guia per al gran descens”, diu el subtítol d’aquest llibre del divulgador científic i investigador del CSIC Antonio Turiel. Patim una acceleració de la crisi energètica per escassetat de recursos, que s’ha traduït en la crisi de subministraments, la inflació, la falta de xips o la guerra. Davant d’això, Turiel proposa l’inevitable descens energètic amb un canvi del model de consum i qüestiona les energies renovables, que també tenen un impacte ambiental. Ho fa explicant el perquè de la crisi i com evitar el pitjor.

Aigua, aire, terra, foc i vida són els cinc elements que ens recorden qui som i d’on venim, la memòria que ens ha de fer conscients del món que ens envolta. L’activista ecofeminista Yayo Herrero els desgrana breument i amb rigor en aquesta “cartilla d’alfabetització ecològica” que ens proporciona eines i pensament crític per reaccionar davant la desestabilització del planeta conseqüència del capitalisme salvatge. “El que uns tenen de més surt de la terra que altres perden”, escriu.

No som propietaris del planeta, sinó administradors. El biòleg i expresident de l’Institut d’Estudis Catalans Joandomènec Ros recull en aquest llibre articles i posicionaments que expressen que hem passat de la indiferència a la consciència mediambiental, però que encara estem lluny d’assolir les fites i d’abandonar l’antropocentrisme. Ros apel·la a la responsabilitat del model, però sobretot al de la ciutadania.

L’activista suec Andreas Malm fa un repàs exhaustiu i didàctic de la història del capitalisme i de l’evolució de l’economia fòssil per demostrar que són la principal causa de la crisi climàtica. Malm n'assenyala l’origen i els culpables, i proposa mesures revolucionàries per sortir de l’atzucac des dels moviments socials i la desobediència civil. “Les víctimes de la violència sistemàtica coneguda com a combustió de les energies fòssils senzillament poden estar massa lluny dels perpetradors per fer-los caure”, escriu.

L’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà desmunta amb aquest llibre provocador els dogmes i les mentides del negoci de la sostenibilitat, un concepte que s’utilitza contínuament en el sistema de consum i que promet falses solucions a la crisi climàtica que no van més enllà del marc capitalista del greenwashing i de l’ecopostureig, com és el cas dels cotxes elèctrics. Escrivà no va en contra de la sostenibilitat, sinó que aprofundeix en el seu significat per avançar.

Aquest tractat històric sobre ecologia escrit per un dels científics més importants de Catalunya, el biòleg Ramon Margalef (19019-2004), posa les bases del seu pensament al qual va contribuir amb la teoria de la informació aplicada a l’ecologia, la definició de l’estructura dels ecosistemes i el desenvolupament de la limnologia moderna. Al llibre, amb el qual volia trencar amb els textos habituals sobre ecologia, defensa la protecció i l’explotació racional de la natura i considera la ciència una cosa viva i en constant evolució.

El biòleg i sociòleg Ramon Folch, exdirector dels serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, va publicar el 1990 aquest icònic assaig que aplega fenòmens socials i ambientals amb l’objectiu de trobar solucions a la crisi. En forma de diccionari de relats de to informal ordenats alfabèticament, denuncia amb ironia les problemàtiques del món que ens envolta amb l'objectiu de trobar la manera de canviar mentalitats i contribuir a una cultura més sostenible.

L’escriptor i ecologista madrileny Jorge Riechmann desenvolupa en aquest assaig posicions morals d’amor compassiu amb el que som per encarar un canvi i comprendre el món. Ens convida a avançar d’Homo sapiens a holobionts, organismes en els quals cohabiten espècies, a través de la simbiòtica i a partir de la hipòtesi Gaia, que considera que la vida al planeta permet l’equilibri i l’autoregulació de la biosfera. D’aquesta manera, tot està interconnectat i tenim una responsabilitat amb els altres éssers vius.