Ara que s’ha obert el debat sobre els dèficits de comprensió lectora, que tenen a veure, esclar, amb el poc hàbit lector dels adolescents (i dels adults), aquesta sentència de Proust és oportuna: "Potser no hi ha dies de la nostra infància que hàgim viscut tan plenament com els que crèiem que deixàvem sense viure, els que vam passar amb un llibre preferit". ¿Avui dia hi ha nens que es passin un dia llegint? En coneixeu? ¿Vosaltres gaudiu de la lectura de forma habitual? Els mòbils són una competència deslleial: contenen tot un món de plaers immediats i infinits. La lectura demana esforç i concentració. El futur? Doncs no us estranyi que sigui de la minoria que de petits hagin sabut trobar i preservar el plaer de llegir. La resta quedaran captius de la intel·ligència artificial i de la badoqueria digital, que els suplantarà la creativitat i la visió del món. No es pot viure sense pantalles, però és peremptori evitar que et devorin el temps i l’ànima.

"La veritable vida, la vida per fi descoberta i aclarida, l’única vida, per tant, plenament viscuda, és la literatura". Proust va ser un gran lector i escriptor, obsedit. "Només la lectura i el saber proporcionen «bones maneres» a la ment", deia. I també: "Sens dubte l’amistat, l’amistat que té en compte els individus, és una cosa frívola, i la lectura és una amistat. Però, si més no, és una amistat sincera, i el fet que es dirigeixi a un mort, a un absent, li dona un caire desinteressat, gairebé commovedor". Per a l’autor d’A la recerca del temps perdut, "l’únic que queda en un llibre és l’inexpressable, allò que crèiem que no aconseguiríem fer-hi entrar. És alguna cosa vaga i obsessiva com el record". O, dit d’una altra manera, "en els llibres bells tots els contrasentits en què incorrem són bells".

Aquests pensaments els he espigolat del recull Fragments (ed. Flâneur). Proust és inabastable i contradictori, minuciós i abassegador, per això és tan seductor. "Per aconseguir que la realitat sigui suportable, tots estem obligats a alimentar dins nostre algunes petites bogeries". Entre les seves, hi havia sobretot la de llegir i escriure fins a l’extenuació. No es pot dir que fos precisament algú raonable. Buscava i rebuscava la plenitud o l’essència en els records i el que trobava eren espurnes de joventut, instants de paradisos perduts. Sabia que tota persona és un enigma, una ombra impenetrable, començant per un mateix. I sabia que «la felicitat considerada com a objectiu es destrueix del tot». "El plagi humà més difícil de defugir per als individus (i fins i tot per als pobles que perseveren en les seves faltes i les empitjoren) és el plagi d’un mateix", i només a través de l’art (el de l’escriptura i els altres) podem sortir de nosaltres. I, parlant d’individus i de països, afirmava: "Els ximples són el que més abunda en qualsevol país". Noteu que en la frase l’important no és ximple, sinó qualsevol.

I, tanmateix, malgrat els plagis i els ximples, "no hi ha cap dubte que el sentit comú no és «el més comú dels sentits»: ho és la bondat. Als racons més llunyans, més perduts, és meravellós veure com floreix per si sola". Una bondat que pot tenir un punt d’egoista: "Els altres ens són indiferents, i la indiferència no convida a la maldat". Per Proust, la soledat de l’ésser humà davant el món és essencial i "les úniques coses belles que un poeta pot trobar són dins seu", igual com "el llibre essencial, l’únic llibre veritable, un gran escriptor no l’ha d’inventar, en el sentit corrent, perquè ja existeix en cadascun de nosaltres, sinó que l’ha de traduir".

Acabem d’una manera física, mirant la natura que ens envolta. "El mar té l’encant de les coses que no callen de nit, que són per a la nostra vida inquieta un permís per dormir, una promesa que no tot desapareixerà...", tot i saber que un dia, sota l’herba espessa de les obres fecundes, noves generacions "vindran a fer alegrement, sense preocupar-se pels qui dormen a sota, un esmorzar al camp". La vida seguirà, imperativa i ondulant. I "les paradoxes d’avui" seran "els prejudicis de demà" que algun nou Proust, enamorat de les lletres, ens servirà bellament.