Walter Benjamin i la morfina
BarcelonaUn home que va fer de metge a Portbou durant quinze anys ha publicat un llibre sobre Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940) que no té la pretensió de convertir-se en l’enèsima lectura crítica o filosòfica de l’obra d’aquest pensador alemany: ja n’hi ha centenars, i això no podia ser feina d’un home de ciència. Santi Vancells va estar molt implicat en diverses iniciatives en record de Benjamin de les que s’han dut a terme a la vila fronterera: va coordinar el Projecte Internacional Benjamin-Portbou, va col·laborar amb l’escultor Dani Karavan per impulsar el monument que aquest va aixecar al costat del cementiri on jeuen les despulles de Benjamin, i va fer tot el possible per veure créixer una casa dedicada als estudis benjaminians.
Aquest darrer projecte pot donar-se per cancel·lat, almenys en aquests moments, perquè ho va ser d’una política cultural més universal que l’actual, tan activa pel que fa al folklore. Encara és guia, cada any, de colles d’amics de Benjamin que fan la travessia entre Banyuls i Portbou, la mateixa que va fer Benjamin l’any 1940.
Vancells, doncs, és un lector de Benjamin, com n’hi ha tants, un home amic de les causes que la història deixa colgades sota el temps, i, més encara, un enamorat de la figura del filòsof i una persona solidària amb els vençuts, devots de qualsevol causa honorable. Amb aquest amor, Vancells recorre la biografia de Benjamin en un llibre de recent publicació (Una veritat difícil, Comanegra, 2022), sempre decantat cap a les circumstàncies històriques –el règim de Hitler, en especial– que van portar el filòsof a haver de fugir d’Alemanya i després de França, per acabar morint “en un poblet dels Pirineus, on ningú no em coneix”, segons testimoni oral de Henny Gurland, que va fer la travessia amb una colla escassa de dones i nois: un camí redemptor per a tothom menys per a Benjamin.
No s’inventa res, no eleva cap hipòtesi agosarada, no suposa que Benjamin fos assassinat per ningú, hipòtesis que han plantejat novel·listes i cineastes més aficionats a les truculències criminals que a fer sòlid el respecte per la persona i l’obra del difunt. Només suggereix que un home que es pren una gran dosi de morfina –Benjamin en portava, per la malaltia cardíaca que patia– es mor en pocs minuts, i Benjamin va trigar tot un dia a morir-se, ajagut al llit d’un hotelet de Portbou. I la impressió que teniu és que a Vancells, al capdavall, aquesta anècdota li importa poc: allà va morir i allà reposen les seves restes. Tota la resta és suma de saber i d’intel·ligència.