Rebecca Solnit va escriure a Records de la meva inexistència (Angle): "Caminar era la meva llibertat, la meva alegria, el meu mitjà de transport gratuït, el meu instrument per conèixer els llocs, la meva manera de ser al món, de reflexionar sobre la meva vida i els meus escrits, d'orientar-me". Molts altres autors, d'Aristòtil a Virginia Woolf, han escrit sobre els beneficis que caminar ha tingut en la seva escriptura. Ara, la recerca ens mostra que no és només una impressió subjectiva, sinó que hi ha una base neurofisiològica que ho explica.

El neurocientífic irlandès Shane O'Mara diu que caminar "és un superpoder" perquè optimitza el sistema sensorial, l'aprenentatge, la memòria i la cognició. Moviment i salut mental i cognitiva se superposen perquè els sistemes cerebrals que donen suport a aquestes funcions també ho fan amb el mapeig cognitiu, això és, el nostre GPS mental, que és una de les funcions de caminar: crear un mapa intern de l'entorn. És a dir, mentre que escriure ens orienta la ment i ens ajuda a organitzar els pensaments, caminar ens orienta en l'espai i ens ajuda a organitzar el món que ens rodeja, tal com descriu Solnit.

Un estudi de la Universitat de Stanford mostra que caminar va estimular la creativitat en el 81% dels participants, en comparació amb els que feien la mateixa tasca asseguts. En els quatre experiments els participants havien de pensar usos inusuals per a objectes comuns o trobar analogies per expressar idees complexes en diferents situacions, i els que caminaven, tant en exterior com en interior, van produir més idees i més creatives. A més, un cop s'asseien després de caminar, l'impuls creatiu es mantenia, cosa que explica per què molts escriptors afirmen que passejar abans d'escriure els ajuda en la tasca.

A més, el benefici és bidireccional: segons una investigació feta per l'Institut de Neurociència de la Universitat de Rochester, el patró i l'estabilitat de la marxa dels participants millorava quan duien a terme una tasca cognitiva mentre caminaven, però si només se centraven a caminar aquesta millora no es donava.

Friedrich Nietzsche deia que "només els pensaments als quals s'arriba caminant tenen valor", així que un dels meus propòsits per al nou curs serà caminar, caminar i caminar, és a dir, escriure més i millor.