La vida és una pel·lícula (o no): a propòsit de 'Bristol', de Jean Echenoz

Quan era petita, un adult va voler desvetllar-me d’alguna sèrie de pensaments fantasiosos en què estava absorta i em va cridar: “La vida no és una pel·lícula!”. La frase em va violentar fins al punt que encara avui hi penso uns quants cops per setmana, i això que tinc 31 anys. No ho sé, si la vida és o no és una pel·lícula. Com més gran em faig, menys seguretats en tinc. En tot cas, passa molt sovint que el dia a dia s’escarrassa a assemblar-se a una producció de cinema, pel meu gust un pèl barata i excessivament dramàtica. Suposo que per això he gaudit de la lectura de Bristol, del francès Jean Echenoz (Orange, 1947), publicat per Raig Verd. No només perquè el personatge principal és un cineasta mediocre i bona part de la trama gira entorn de la seva feina, sinó pel paral·lelisme entre la mirada humana normal i corrent i la mirada cinematogràfica.

Hi ha persones que viuen com si el seu entorn no existís, amb una mena d’inconsciència contextual esfereïdora que, de vegades, envejo. En canvi, hi ha gent per a qui fins i tot el vol d’una mosca que els passa a la vora suposa un canvi en l’esdevenir del dia. I després, encara hi ha un altre tipus de gent, que és la que no només es fixa en el vol d’una mosca, sinó que a sobre sent la necessitat de retransmetre’l, de transformar-lo en paraules o en imatges (si és que no són el mateix). Això és el que fa Jean Echenoz: convertir l’anècdota discordant en literatura i, a sobre, fer-nos-ho passar d’allò més bé. L’escriptor ha publicat gairebé una vintena de llibres, caracteritzats per una escriptura que no s’allarga ni s’entreté, sinó que fa avançar les trames, sovint relacionades amb aventures i casos policíacs, amb agilitat, humor i un estil molt directe.

La majoria de les seves obres que s’han traduït al català les podem trobar a Raig Verd. Bristol és la darrera, publicada aquest 2026 i traduïda per Anna Casassas. Tot comença quan el protagonista, Robert Bristol, surt de casa just en el moment en què un home despullat cau desplomat des d’una finestra del seu bloc. El protagonista no fa cas de l’escena, i això ja comença a indicar-nos la manera particular amb què es relaciona amb el seu entorn. Bristol encarna l’absurditat d’un bon personatge mediocre (subjectes que acostumen a fer passar grans estones als lectors), voluntària o involuntàriament teatral, que amb les seves actituds crea situacions vodevilesques o jocs de disbarats que sempre són divertits.

La manera d’Echenoz d’explicar la trama és antiromàntica. Res de recrear-se en cap moment inspirador. Pim, pam, fora. Echenoz sap que la vida moderna, molt lligada a la ciutat, és contradictòria i dona poc peu a la poesia. Per exemple, així explica un trajecte de tren en què el més rellevant no és ni la bellesa del lloc d’on se surt ni la bellesa del lloc on s’arriba, sinó la crua realitat dels llocs intermedis: “Als trens, quan n’agafa un, Robert Bristol sempre hi puja amb la intenció de mirar el paisatge per observar com es produeix el pas de la ciutat al camp. Però aquesta transició no és tan senzilla: cada cop sembla que ja s’ha sortit de l’una sense que, tanmateix, s’hagi entrat a l’altra. I és que la perifèria complica el projecte, no és mai un salt net, hi ha urbanitzacions que contradiuen les sitges, pàrquings d’empresa que refuten els cultius, un supermercat discount desautoritza una abonadora […] Entre les construccions disperses, de tant en tant també es veuen cases de pagès, alguna encara activa –roba estesa en un fil–, d’altres d’abandonades a causa de suïcidis –hi ha plantes que surten pels forats d’un teulat–, a punt per reencarnar-se en cases de cap de setmana.” M’imagino a l’escriptor dient: “Un locus amoenus, per què?!”

La trama de Bristol és divertida, però el millor del llibre és la manera com està escrit. L’escriptor traspassa el llenguatge del cinema al llenguatge descriptiu: plans i contraplans, veus en off que ens resumeixen el que passa per poder avançar, línies de text que es dirigeixen directament a nosaltres. Si esteu buscant un llibre per passar una bona estona, aquesta novetat de Raig Verd és per a vosaltres. Ah, per cert, Echenoz és el convidat internacional d'enguany al FestivaL MOT, a Girona. Així que els fans de la seva literatura poden prendre nota: el podran sentir en directe el dissabte 28 de març en una conversa amb Anna Casassas. Potser la traductora li pot preguntar si creu que la vida és una pel·lícula… o no.