08/06/2023

La vida de barri de Víctor Coyote

2 min
Vinyeta del llibre 'Entre-Sijos. Barrios, estampitas i “persons” de Madrid'

La història de Muelle és com la del Mur de Berlín, marca un abans i un després d'un món. Als anys vuitanta, Muelle va ser el grafiter més popular, més vist i més admirat de Madrid. Era del barri de Campamento i havia omplert mitja ciutat amb el seu anonimat. Aleshores, ningú sabia que es deia Juan Carlos Argüello. La seva signatura era una espiral acabada en una fletxa, amb la paraula muelle escrita a dalt. Avui, crec que només en queda una d'original, al cèntric carrer de la Montera. D'alguna manera, aquella molla tenia la forma de les concertines que s'instal·len al damunt de tants murs. Muelle significava la frontera entre el misteri i allò que salta als ulls, entre el que està permès i el que la gent vol fer i, sobretot, entre un món que s'havia acabat i el nou món, al qual ja tothom volia pertànyer.

Com tots els fundadors d'un temps, Muelle provenia, i estava fet fins al moll de l'os, del temps anterior. La seva veritat té el soroll tràgic i la solitud fulgurant dels mons que s'acaben. Avui, tornar a veure la seva espiral és com tenir a la mà un tros de meteorit caigut de l'espai exterior. Ens fa immortals.

Al seu nou llibre, Entresijos. Barrios, estampitas y persons de Madrid (Autsaider Cómics, 2023), el músic, dibuixant i escriptor Víctor Coyote mostra en dues planes l'èpica història de Muelle. El llibre sencer és així. Doble pàgina, rere doble pàgina, dedicades a llocs i veïns, l'autor invoca, amb tècnica de reportatge, on inclou retrats i declaracions de testimonis de primera fila, l'essència secreta de la seva ciutat adoptiva (va néixer a Tui). Es tracta d'una memòria sentimental i d'una declaració de principis. Al pròleg, Adriana Herreros l'anomena “el mapa vital” de Coyote. Aquests principis, els seus valors, l'autor els fa palesos amb un text titulat Barrio, el qual, com una rotonda, apareix al bell mig del llibre per fer girar al voltant de la paraula barri totes les històries que s'hi conten.

L'admiració pel motociclisme i per Ángel Nieto; el poblat gitano de Caño Roto, on es va gestar un flamenc propi, i modern, i radical, on el grup més emblemàtic seria Los Chorbos (hi tocava Manzanita), els quals van anomenar el seu primer disc El sonido Caño Roto (CBS, 1975); la reivindicació de la Paquera de Jerez (que va viure temporalment al passeig de Santa María de la Cabeza); el treball del peixater Jesús Mora a Mercamadrid (al centre comercial La Laguna); el bar Santos, que ja ha tancat per sempre, o, entre moltes més cròniques urbanes, les actuacions del mateix Víctor Coyote al local Fun House... Amb tot aquest material l'autor basteix una humana defensa dels barris. Les ciutats canvien, però els barris resisteixen. Els barris són l'ADN de les ciutats. Això és el que ens diu Víctor Coyote.

stats