22/07/2022

Unes vacances amb Georges Simenon

2 min
Fotograma de 'Les vacances de M. Hulot'

BarcelonaEntre Les vacances de Maigret, de Georges Simenon , i Les vacances de M. Hulot hi ha en comú el títol i que tots dos protagonistes viuen les seves històries fumant en pipa. Les vacances de Maigret són de finals dels anys 40 i Les vacances de M. Hulot de començaments dels 50. Entremig hi ha la sortida d'una guerra mundial i l'entrada a tres dècades de prosperitat econòmica i social (a França, s'anomenen els Trente Glorieuses), un prodigi que potser Europa no tornarà a viure en molt de temps.

Aquest mes de juliol, l'editorial Navona ha encetat, amb Les vacances de Maigret, l'aventura de traduir les novel·les del comissari del 36, Quai des Orfèvres, i la persona designada per a aquesta feina ha estat l'Emili Manzano, que en sap un munt de Simenon, encara més de tota mena de novel·les i de llibres i, pel damunt de tot, en sap molt de vacances. Ningú no ha fet vacances a la seva vida com les fa l'Emili Manzano. Els anys que he treballat al seu costat han significat per a mi unes formidables vacances plenes de literatura. Perquè les vacances són de qui se les treballa, o si més no de qui se les estima i, també, de qui s'estima el que fa. És cert que, a diferència de Maigret, Simenon era belga i no pas francès. Sembla que això, però, no ho volien reconèixer els crítics belgues d'aquell temps. Així, al seu compatriota i contemporani, l'escriptor S.A. Steeman (aleshores molt popular), un crític literari el va anomenar “el Simenon belga”.

Molt més a prop en el temps històric (l'any 1947) de les vacances del comissari Maigret (a la ciutat balneari de Les Sables d'Olonne, la Vendée), que de les vacances del senyor Hulot (a la ciutat balneari de Saint-Nazaire, el Loira Atlàntic), tenim també les vacances de Carlos Prullàs (a la vila costanera del Masnou, el Maresme), el protagonista d'Una comedia ligera, la ja clàssica novel·la d'Eduardo Mendoza . Les novel·les de Mendoza quan surten són ben modernes; això ho fan, però, per convertir-se en clàssics. A la seva manera, el Masnou resultava aleshores Les Sables d'Olonne belga, és a dir, el que no era musclo era patata fregida, però en francès d'Escola Pia. Actualment, l'Emili Manzano viu a Mallorca i, a ca seva, llegeix Simenon a plaer encara que ens diguin que l'està traduint. Però fa vacances amb un llibre a la mà, com fem tots els lectors.