I encara ho és més, de llarg, en l’obra teatral de Thornton Wilder que aquests dies recupera La Ruta 40 a la Biblioteca de Catalunya. El to nostàlgic d’aquest clàssic del 1931 convida a un català sobri i retro, i el traductor s’hi recrea fent dir als comensals “com n’era de meravellós” o “com n’és d’avorrit” no importa què, perquè com n’és està esdevenint una icona més “del català que no s’ha de perdre”. Però els lingüistes veterans sabem que és un invent molt recent, una ultracorrecció que –assedegats com estem de “dring genuí”– s’escampa com foc en rostoll. Partint de “que n’és(,) de llest” o “si n’és(,) de beneit” hem arribat a un “com n’és de...” que sempre havia sigut “com és de...” En casos així, em pregunto si val la pena gastar energia i esforços corregint la ultracorrecció. Potser, al capdavall, els passats més valorats són sempre un invent del present.

Fa més ràbia, i caldria posar-hi fre, la tendència a evitar sempre el verb donar. En el meu últim tast afirmava que, en bon català, colpejar-se és donar-se un cop. I un lector feia el següent comentari: “Per a mi els cops no es donen sinó que es fan”. I un altre el secundava. Són catalans –i n’hi ha un munt– a qui la intuïció els fa assegurar que es deia el que no s’ha dit mai. Els cops mai s’han fet i sempre s’han donat (clavat, fotut, etc.), fins i tot els cops d’ull, però de tant dir –amb raó– que els petons o les abraçades no es donen, correm el perill d’acabar no donant res. Costa molt convèncer el personal, per exemple, que un concert, una classe o una volta es poden fer però també donar. I quan fer els sona massa estrany eviten donar amb altres verbs: “De cop, s’hi afegeixen el violins, que atorguen cos a la peça”, “Ens proposa cinc consells”. Doncs no, donar cos i donar consells és el que sempre s’ha dit i cal continuar dient si no volem acabar fent servir un català postís, estrafet i ridícul. Tanmateix, a mesura que la llengua se’ns desfà, no us podeu ni imaginar com serà de difícil mantenir l’ús genuí de donar entre els més preocupats per parlar i escriure bé.