Obro fil
Llegim 15/01/2021

La primera vegada que van tallar una dona pel mig

El truc de partir una dona per la meitat va aparèixer en plena campanya de les 'suffragettes'

2 min
El mag Jasper Maskelyne el 1948 a Londres, fent un truc de magia

Aquest diumenge es compliran cent anys de la primera vegada que un mag va fer el truc de tallar una persona (una dona, no fos cas) en dues parts: allò del taüt o la capsa que es travessa amb una serra o amb unes planxes de metall que després han repetit tants i tants mags. Per commemorar-ho, s’ha organitzat un esdeveniment que es transmetrà en directe per la pàgina de Facebook del London Magic Circle, un teatre, museu i biblioteca dedicat a la màgia. Hi intervindran mags de tot el món.

Aquest primer mag que va serrar una capsa amb una dona a dins, amb tota la parsimònia i lentitud que exigia l’experiment, feia servir el nom artístic de P.T. Selbit. El truc va tenir un èxit immediat i esclatant, a més de crear pànic i escàndol, perquè tots els espectadors van pensar que acabaven de presenciar un assassinat. Però el que és interessant de debò és que va suposar la incorporació de l’ajudant plena de glamur (i model de dona florero) dels mags i que ho va fer en un moment històric, l’any 1921, en el qual la batalla per aconseguir el sufragi de vot universal era aferrissada. Quina casualitat, oi, que quan les suffragettes estaven a punt d’aconseguir que les dones fossin considerades persones senceres algú inventés la manera de tallar-les per la meitat? Selbit fins i tot va arribar a oferir diners a Christelle Pankhurst, una de les líders del moviment, per tallar-la cada setmana, però ella va refusar, no sabem en quins termes.

Pensava en tot això mentre llegia Jonathan Strange i el senyor Norrell, la novel·la de Susana Clarke que té adaptació de la BBC que es pot veure a Filmin. És la història de dos mags que, en un segle XIX alternatiu, intenten reintroduir la pràctica de la màgia, que s’ha perdut a Anglaterra de fa segles. Potser no té grans personatges femenins, però està escrita amb el to irònic de Jane Austen, una que potser hauria proporcionat la resposta adequada a la suffragette a qui el mag va oferir la possibilitat d’esquarterar: "És una veritat universalment acceptada que un mag solter en possessió d’una bona fortuna cal que desitgi tenir una dona a la qual migpartir".

stats