Complicat tocar cuixa de famós. O paper. Ja pots inventar superilles santjordiesques, que els carrers seran sempre (nostres?) un garbuix de cues bonyigo típiques del sud ençà. Llibres i roses vs. muralles humanes. Una senyora veu una escletxa i s’embala: “Aquí hi ha llibres visibles!” La cua de Crims és criminal. Porta trobaria fabulosos morts clàssics de Grècia i Roma a la parada d’Adesiara, una estructura d’estat d’un sol home: Jordi Raventós. Al terrat del Comtes de Barcelona, el Grup 62 cita el mundillu, polítics inclosos. Trias diu a Jordi Martí que la diada fa goig: “Almenys tindré una cosa positiva per dir, però si no guanyo ja us ho fareu”. I se’n va cap al Barça. Illa (no Trias) s’interessa per la biografia de Cambó: Riquer li resumeix les 1.000 pàgines en pocs minuts. I els autors literaris, amb Serés de portaveu oficiós autoexiliat –ha vingut d’Alemanya–, agafen distància, mooolta, dels polítics. Sant Jordi resisteix totes les crisis i maquilla tots els declivis, començant pel lingüístic. Tots contents. De victòria en victòria fins a la...