BarcelonaEn l'antiguitat es considerava que els somnis tenien una naturalesa profètica i s'orientaven al futur (el Talmud recull la cita que titula aquest text). En canvi, la principal teoria del somni de la primera meitat del segle XX, la psicoanalítica, els orientava al passat, cap als desitjos o pors no resolts de la infantesa. Avui, les darreres investigacions neurocientífiques ens mostren que somiar té una funció adaptativa relacionada amb la consolidació dels aprenentatges i de la memòria, així com de gestió emocional. Els somnis, doncs, ens ajuden a resoldre les principals preocupacions perquè ens ofereixen l'oportunitat de contextualitzar-les en forma de metàfora explicativa, i a millorar la nostra capacitat de resolució de problemes.

Diuen els estudis que la majoria dels somnis s'obliden després de vuit minuts o, fins i tot, segons després del final del període REM. És útil, per tant, registrar-los només despertar-se per poder fer un treball introspectiu de reflexió amb el material que ens ofereixen. En aquest sentit, podem seguir l'exemple del dietari de somnis que l'escriptora Carlota Gurt comparteix en el seu compte (de la xarxa social abans anomenada Twitter) "Avui he somiat". Tal com Gurt ho descriu, els somnis són un entrenament per a la vida.

L'impacte del totalitarisme en la vida privada

La periodista Charlotte Beradt també va registrar un dietari de somnis molt especial. Entre el 1933 i el 1939 va documentar més de tres-cents somnis d'amics i coneguts, jueus i no jueus, i va publicar els més significatius al llibre El Tercer Reich dels somnis. El que els alemanys van somiar després de l'ascens de Hitler, amb traducció al català i epíleg d'Anna Punsoda (Ara Llibres). Aquests testimonis són únics perquè retraten amb precisió l'impacte del totalitarisme en la vida privada i l'inconscient col·lectiu dels que el van patir. Els seus testimonis "lluitant per expressar el que no pot expressar-se [...] juxtaposen situacions com si es tractés de fotografies, d'esbossos des d'on ressona l'eco dels seus dies, horriblement fort, horriblement fluix, radicalment simplificat, radicalment magnificat".

Si els somnis són un entrenament per a la vida, els somnis del Tercer Reich van servir per, tal com apunta Punsoda, metabolitzar la por que colonitzava les veus i que només podia parlar de nit, ajudant a mantenir-se sencers els que van viure aquells dies. Llegir-los avui ens hauria d'ajudar a entendre el perquè d'aquell terror i a donar sentit a la valentia dels que van compartir i comprendre el valor dels seus somnis.