Dimecres passat, al Centre de Cultura Popular La Violeta, de Gràcia, va tenir un acte d’aire tan nostàlgic com reivindicatiu. Era la presentació de Salvador Puig Antich. 45 anys després, publicat per Descontrol (2019). És una obra col·lectiva coordinada per Ricard de Vargas Golarons que, en paraules de l’escriptor Eduard Márquez, que hi ha ajudat des de fora, es tracta del llibre definitiu sobre Puig Antich i les seves circumstàncies personals, polítiques i judicials. Ricard de Vargas, antic militant del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) i company de Puig Antich, va presentar la figura del jove ajusticiat per la dictadura l’any 1974, reivindicant-la, i denunciant el corró de desmemòria que ha constituït la transició política espanyola. Els anys passen i, veient els assistents a la presentació, t’adones que el temps se’n va i que és difícil aturar l’oblit si no fas acte de resistència. Per exemple, cal remarcar com la mort de Puig Antich va arribar a ser incòmoda per als partits polítics que, abans de morir el dictador, ja estaven pactant com seria la Transició. Ricard de Vargas també ens va ensenyar un matís importantíssim que, el 2019, sembla com si vingués d’un altre planeta: ells, el MIL, sense renunciar a la lluita armada, creien que calia complementar-la amb una altra lluita, una agitació “armada” des de l’interior del moviment obrer que, si havia de recórrer a la violència, ho feia.
Material inèdit
El llibre conté molta informació i un annex documental espectacular, amb molt de material inèdit, que inclou des de pamflets fins a cartes personals, cartells, etc. Fins i tot hi trobem la llista de llibres que va llegir a la presó abans que el matessin. A part de Ricard de Vargas, hi ha escrits de Sergi Rosés (especialista en el MIL), Jann-Marc Rouillan (militant del MIL i Action Directe), el periodista Bru Rovira, tres de les quatre germanes de Puig Antich, i Felip Solé (cosí d’Oriol Solé, un altre mort per la dictadura, amic i col·laborador). Són textos impactants i, des de la distància, apassionats i reflexius. No s’ha fet mai prou justícia amb Puig Antich (ni tan sols judicial, no s’ha pogut demostrar que hagués matat un policia, fet que posteriorment el duria al patíbul). Llibres com aquest ajuden a no oblidar-lo.
