Barcelona “Moltes gràcies, professor”. Així és com acabava, dilluns passat a Catalunya Ràdio, l’entrevista que vam fer, amb la Laura Rosel, a Sebastià Serrano. També són les paraules que li va adreçar un noi, de tercer d’ESO, ja fora de l’estudi. No va ser l’únic: de seguida, el professor es va veure envoltat de joves que el volien saludar.

Des de fa algunes setmanes, a El matí de Catalunya Ràdio hi ha estudiants de públic. Sempre em pregunto si la secció de llibres, la meva, els deu interessar gaire, però us puc garantir que la de dilluns els va atrapar. El mèrit va ser tot del professor Serrano. L’havíem convidat per parlar del llibre que acaba de publicar, El regal de la lectura (Ara Llibres), que, entre altres satisfaccions, explica que llegir no només és un plaer, sinó que és saludable (¿sabíeu que, quan llegim, generem neurones?). Des del primer moment, Serrano es va adreçar als joves. Mirant-los, els va parlar dels beneficis que la lectura podia tenir per a ells, els va parlar d’habilitats cognitives, d’intel·ligència emocional i social, però també de com llegir pot ser beneficiós per desenvolupar la seva creativitat, "el talent que de segur porteu dins i moltes vegades no s’acaba de desplegar”. Devien ser una vintena d’estudiants, i només quatre o cinc van aixecar la mà quan vam preguntar qui estava llegint algun llibre. Al final de l’entrevista van ser pràcticament tots els que van voler saludar Serrano. El professor havia aconseguit que la lectura els fos interessant, els va fer veure tot el que poden desplegar a través d’ella, i va confiar en ells, en les seves possibilitats. L’agraïment dels alumnes era genuí, tots havien estat atents a les explicacions de Serrano, i la veritat és que va ser un moment bonic.

El privilegi de créixer amb llibres a l'abast

Aquest episodi em ressonava, uns dies més tard, mentre escoltava la Montse Ayats, la responsable del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. El seu entusiasme em va recordar el de Serrano, i en Ayats es completava amb moltes ganes de treballar i tocant de peus a terra. Em va semblar una combinació molt productiva, la veritat. Em va explicar que, per primera vegada, el pla, que es fa des de la Institució de les Lletres Catalanes, que depèn del departament de Cultura, compta amb la col·laboració del departament d’Educació. Sorpresa que no hagués estat sempre així, vaig escoltar les seves preocupacions al voltant de la comprensió lectora dels alumnes, la formació dels mestres (quines figures tan importants!) o les biblioteques escolars.

Ayats em va fer veure el privilegi de créixer en una família amb llibres a l’abast, i em va semblar detectar que per a ella és una prioritat pensar fórmules per facilitar aquest accés a famílies menys afavorides. Per donar eines als alumnes, com exposava Serrano, eines que haurien de ser a l’abast de tothom, i que poden condicionar una vida. No és cosa fàcil, elaborar un pla d’aquesta magnitud. Haurem de veure fins on pot arribar, però el que vaig sentir sonava molt prometedor. Una de les seves virtuts és que hi vol incorporar moltes veus: els joves seran escoltats, a través de trobades, igual que tota la resta de col·lectius que es relacionen d’alguna manera amb el llibre. I també vosaltres, si voleu: fins a l’11 de desembre, podeu fer propostes a través de la pàgina web. Si teniu idees, compartiu-les. És important, ens hi juguem molt.