BarcelonaNo hi ha ningú que sàpiga posar les banyes com els francesos. Allò sí que és una festa nacional. Em refereixo al que surt per la tele; la vida real, la pobra, fa el que pot per assemblar-se a les ficcions, però no hi arriba. No per incapacitat, sinó que més aviat és allò de la verdor de la gespa del veí. El nostre veí és la ficció. El nostre verí és la ficció. ¿De debò la política real és tal com surt a les sèries de televisió? Fa poc ens volien convèncer que l'aleshores vicepresident del govern d'Espanya, Pablo Iglesias, dimitia d'aquest càrrec potser seguint els passos del protagonista de la sèrie Baron Noir. ¿En què ha canviat la ficció des del naixement de la novel·la realista fins avui? Per a Stendhal, la novel·la era un mirall que posàvem al camí, ara la ficció és el mirall on ens admirem. Millor que la realitat, és un mateix. Calia que arribessin els francesos per mostrar-nos tot això.

Els danesos van intentar explicar-ho amb sèries polítiques com Borgen, però arrosseguen l'enorme pes del puritanisme. Aquest puritanisme és en la domesticitat del que es troba a les seves ficcions, un gust per la vida casolana que anteriorment havia sortit al cinema de Dreyer (La paraula, Gertrud...), i encara abans a la pintura (són les mateixes habitacions) de l'holandès Vermeer de Delft. Aquest univers Woody Allen l'anomenava interiors. Amb la sèrie House of Cards veiem que allò que per als nòrdics és probitat, a Anglaterra és sordidesa. Però des de Shakespeare els anglesos són especialistes a atribuir a Dinamarca la seva pròpia pudor. Si més no, la novel·la en la qual es basa aquest culebró la va escriure un abdicat cap de gabinet de Margaret Thatcher, el polític conservador Michael Dobbs. Tan sols el país que ha donat Charles Baudelaire és capaç de comprendre que, en la política, l'equivalent del seu poeta (aquesta barreja fascinant de genialitat i maledicció) cal cercar-lo en la figura del que anomenem l'spin doctor (Tràsil, l'astròleg de Tiberi, ja feia, i molt bé, aquesta funció). De l'spin doctor com a dandi del poder, com a solitari i com a víctima de la vida moderna, tracta la sèrie de ficció política Les hommes de l'ombre. I de les banyes com a signe d'identitat. Vivim dies regressius.