Carlo M. Cipolla (1922-2000) és un dels grans historiadors de l’economia que va donar el segle XX europeu. Un intel·lectual, a més, amb esperit humanista i sentit de l’humor, combinació que el va portar a escriure l’assaig breu Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana, que sense ser ni de bon tros la seva obra més rellevant, sí que va obtenir un gran èxit i s’ha convertit en un clàssic. Oportunament, l’editor Miquel Adam (La Segona Perifèria), en ocasió dels cent anys del naixement i vint de la mort d’aquest autor, recupera el text dins el popular volum Allegro ma non troppo, que també inclou El paper de les espècies (i del pebre en particular) en el desenvolupament econòmic de l’Edat Mitjana, un altre escrit humorístic, alhora que intel·ligent i erudit. La traducció és de Ton Vilalta i els dibuixos de Julio César Pérez.

Anem, però, a l’estupidesa. Segons Cipolla, no tots els éssers humans són iguals. Els divideix en quatre categories: els ingenus, els intel·ligents, els canalles i els estúpids. Respecte a aquests darrers, diu que el percentatge és idèntic arreu (no importa l’àrea geogràfica, la condició social, el nivell cultural o l’activitat professional) i que sempre "superarà les més negres previsions". Un estúpid és, segons la seva definició, "una persona que causa un dany a una altra persona, o grup de persones, sense aconseguir-ne cap avantatge o, fins i tot, patint una pèrdua". A vegades les persones actuen de forma intel·ligent, altres de manera ingènua, en alguns casos fan una canallada, però segons Cipolla els estúpids són els més coherents en la seva condició. Ho són "fonamentalment i fermament".

Llavors, Putin és un estúpid? És clar que ara mateix està actuant com a tal des del moment que està causant danys a molta gent sense aconseguir cap avantatge clar per a si mateix, i fins i tot sortint-ne perjudicat: el seu lideratge, la seva fortuna, el seu país. Ho ha sigut sempre, d’estúpid? Jo diria que no, que més aviat, com a fill de la KGB, pertanyia a la categoria dels canalles i havia mostrat algun tipus notable d’intel·ligència. Segur, en tot cas, que mai ha estat un ingenu.

No respon, per tant, a l’estúpid de manual que descriu Cipolla, però sí a l’estupidesa tal com aquest la va entendre. De fet, el prestigiós historiador advertia de la combinació d’estupidesa i poder, la qual, segons ell, pot provocar que alguns estúpids causin "danys espantosos, no tan sols a un o a dos individus, sinó a comunitats i societats senceres". I encara alertava: "No hi ha cap manera racional de preveure si, quan, com i per què una criatura estúpida llançarà el seu atac", com ara ha passat amb la invasió d’Ucraïna, que va agafar a gairebé tothom desprevingut, incloses persones molt intel·ligents i sensates. La sensatesa impedeix copsar l’estupidesa.

Finalment, Cipolla escrivia: "La persona intel·ligent sap que és intel·ligent. El canalla és conscient de ser un canalla. L’ingenu està penosament imbuït per la noció de la pròpia ingenuïtat", però "l’estúpid no sap que és estúpid", cosa que "contribueix enormement a donar més força, incidència i eficàcia a la seva acció devastadora". És ben bé com si estigués parlant de Putin, oi? Per ser honestos, però, cal dir que l’autor descriu l’estúpid com a algú que actua "sense malícia, sense remordiments i sense motiu", és a dir, "estúpidament", i aquest, esclar, no seria el cas de l’autòcrata rus, per allò que deia abans de la seva idiosincràsia canallesca. Ens queda, doncs, el dubte de fins a quin punt Putin ha esdevingut també estúpid o si només ha tingut un atac agut d’estupidesa.  

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Allegro ma non troppo a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.