07/10/2022

De premis i deixadeses

2 min
SVETLANA ALEKSIÉVITX AL CCCB, ON DIMECRES PARTICIPARÀ A KOSMOPOLIS.

BarcelonaDoncs sí, ha guanyat l’Annie Ernaux . La setmana passada apostava per ella com a guanyadora del Nobel de literatura, i voilà. Llàstima que finalment no fes oficial la juguesca, perquè n’hauria tret una picossada. Tot i així, l’alegria és gran, i no és l’única d’aquesta setmana relacionada amb una Nobel: Svetlana Aleksiévitx ha estat guardonada amb el 34è Premi Internacional Catalunya. Igual que dijous vaig pensar en la Rosa Rey, editora visionària d’Ernaux, cada vegada que parlen de l’escriptora bielorussa penso en la Laura Huerga. Quan es va anunciar el Nobel d’Aleksiévitx, ella tot just imprimia la primera de les obres que li ha traduït a Raig Verd, la seva editorial. S’hi jugava molt, i per sort la cosa va sortir millor del que s’hauria pogut imaginar. Gràcies a ella he pogut descobrir una autora que em fascina (i que no em canso de recomanar, l’heu llegit?), i he pogut fer-ho en català. Per això em sembla gairebé una falta de respecte que la peça que anunciava el Premi Internacional Catalunya i el dossier de premsa que es va preparar no recollissin bé el nom dels llibres d’Aleksiévitx. En lloc de consultar el catàleg de Raig Verd, els títols que es van donar semblen traduccions de les versions castellanes. Així, citaven La guerra no té rostre de dona en lloc de La guerra no té cara de donaVeus de Txernòbil en lloc de La pregària de TxernòbilÈpoca de desencant. El final de l’home sovieticus en lloc de Temps de segona mà. La fi de l’home roig. I ni una referència a l’editorial, per cert. Per ser un premi que atorga la Generalitat, trobo que s’hi han lluït: quina deixadesa! Huerga es queixava a Twitter que, fins i tot, alguns diaris havien recollit aquests títols mal escrits. Embolica que fa fort. Però respirem i quedem-nos amb el premi, una bona notícia, que pràcticament coincideix amb la presència de l’autora a Barcelona: el dimarts 11 serà al CCCB, dins la programació de la Biennal de Pensament, per parlar del futur d’Europa. Segur que valdrà la pena. 

Dos premis que fan il·lusió

També aquesta setmana hem conegut els premis Crítica Serra d’Or . Els hi tinc molt respecte, sempre em fixo en què premien per si se m’ha escapat algun títol, i són una bona referència també si busqueu bons llibres per a nens i joves, que sovint passen més desapercebuts. M’ha fet il·lusió veure que el premi infantil ha estat per a Espècies extraordinàries, de Salvador Comelles i Christian Inaraja (Birabiro). És divertit i enginyós, parteix d’un joc de paraules que converteix les cuques de llum en cuques de fum, o un pi roig en un pi boig. Costa poc imaginar-se els nens fent d’exploradors, rient i inventant-se espècies noves amb el llibre a les mans. També s’ha premiat, en categoria juvenil de coneixements, la col·lecció Petit Sàpiens (Ara Llibres). Justament fa uns dies em mirava La primera astronauta, el segon volum, i vaig pensar que quina sort tenir llibres així, interessants i ben fets, que ens acosten a figures a vegades desconegudes, en aquest cas la Valentina Tereixkova. Als nois i noies, i a nosaltres, també.

stats