BarcelonaPortava un vestit jaqueta de color rosa, amb una camisa blanca botonada fins a dalt i un mocador vermell que sobresortia d’una de les butxaques del davant. És un home alt, barba ben arreglada. Quan caminava, semblava una estrella del rock, també per la quantitat de gent que el seguia i l’assenyalava. Era una mica així: Oliver Jeffers era l’estrella de la Fira de Bolonya del 2017, la més important de literatura infantil i juvenil. Els seus àlbums s’han traduït a una trentena de llengües i, més que lectors, els que n'esperaven la signatura semblaven (semblàvem) fans. Fans adults, i feia la impressió que la majoria compraven els llibres per consum propi, i no pensant en cap nen. Avui he volgut començar parlant d’ell perquè tinc la sensació que el seu èxit, el fet que es convertís en un fenomen, va fer acostar molta gent al món de l’àlbum (evidentment, ja de llarga trajectòria). I, de fet, els va familiaritzar amb aquesta paraula. 

Diuen que una imatge val més que mil paraules, però en el cas dels àlbums la gràcia és que les imatges i les paraules van juntes en un mateix suport, es reparteixen les dobles pàgines, i el seu valor es multiplica precisament perquè interactuen. Llegir un bon àlbum, els nens ho saben de fa temps i alguns adults ho estan descobrint, és un plaer enorme, que cada vegada es valora més. Suposo que és, en part, gràcies a iniciatives com la Setmana de l’Àlbum, promoguda per ¡Âlbum!, una associació que reuneix vint-i-quatre editorials independents. El festival se celebra fins al 14 de novembre en una quinzena de llocs del país, amb l’humor il·lustrat com a tema. Si en consulteu el programa, hi trobareu activitats per a públic familiar i adults. Els organitzadors tenen un manifest on donen onze raons per als àlbums, que els posen en valor. Entre els meus preferits hi ha el que diu que qualsevol persona, a qualsevol edat, necessita l’art i la bellesa per habitar el món. També destaquen que els àlbums aturen el temps i ens conviden a ser reflexius, o que desenvolupen l’esperit crític i ens fa lliures. Una última raó, que m’ha fet somriure: si un adult no entén què passa a les pàgines d’un àlbum, no cal que pateixi: segur que algun nen l'hi sabrà explicar.