BarcelonaLlegint el fascinant assaig d'Ignacio Cabria Historia cultural de los ovnis en España, 1950-1990 (Reediciones Anómalas, 2022), veiem com una colla d'amics d'esperit republicà i catalanista van establir la ufologia a Espanya. Un dia de 1955, dos lletraferits, Antonio Ribera (Barcelona, 1920-2001) i Màrius Lleget (Granollers, 1917-1988), anaven per la Rambla de Barcelona i en un quiosc els va cridar l'atenció un quadernet signat per un enigmàtic Eduardo Buelta. Es deia Astronaves sobre la Tierra. Avui, Antonio Ribera, considerat un dels fundadors de la ufologia, és tota una llegenda; però aleshores era un home de lletres que editava clandestinament revistes culturals com Antologia dels fets, les idees i els homes d'Occident (1947-1948), motiu pel qual acabaria detingut. El seu pare, el periodista Ignasi Ribera, va ser el precursor de l'iberisme (una altra visió del cosmos).

Antonio Ribera va estudiar a l'escola Blanquerna, i va anar a la guerra amb la Lleva del Biberó. Es guanyava la vida com a traductor literari i practicava el submarinisme. Màrius Lleget volia ser periodista científic. Al Correo Catalán feia, però, una secció de ciutat que es deia Las calles de Barcelona. Era al diari España, de Tànger (aixopluc de periodistes republicans sota la direcció de Gregorio Corrochano), on exhibia lliurement el seu interès pels misteris espacials. Com que mai no va voler afiliar-se al sindicat de Falange, Lleget es va veure obligat a emprar pseudònims, com ara Tirant lo Blanc. Va resultar que Eduardo Buelta era un valencià que treballava a Correus del port de Barcelona. Lleget i Ribera se'l van emportar cap a la tertúlia literària que celebraven al bar La Rotonda, a la carretera del Tibidabo, i que dirigia el traductor Vicente de Artadi. De seguida, Buelta es va fer amo de la reunió. L'adoraven. La tertúlia es transformaria aviat en un grup ufològic. Hi anava també l'advocat Antonio Pelegrí, que proposava aplicar el dret marítim català del Consolat del Mar al tràfic interespacial. Aquest equip va crear, l'any 1958, el capdavanter Centro de Estudios Interplanetarios. Amb el temps, Buelta mostraria un vessant intransigent que va donar peu a la seva exclusió i a la refundació del grup. Totes les grans aventures comencen amb el sacrifici del pare.