Nou dies a la Fira de Guadalajara

BarcelonaNo és fàcil, arribar a Guadalajara. Bé, de fet, no és complicat, però demana paciència. Set hores d'espera a l'aeroport de Ciutat de Mèxic, un lloc sorprenentment inhòspit, perquè una companyia aèria ha decidit, unilateralment, anul·lar el vol que tocava. No ens passarà només a l'equip que arribem de Barcelona uns dies abans que arrenqui la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, on la ciutat és convidada d'honor. Malauradament, molts autors s'hi trobaran, i ho patiran. Menció especial a la paciència que va tenir David Moragas, que després d'un periple accidentat, li va saber trobar totes les gràcies a la seva participació en la fira. Va sortir feliç del seu "Ecos de la FIL", una activitat en la qual participen alguns dels escriptors del programa de Barcelona, que consisteix en visitar classes de batxillerat. A Xavier Bosch se li va dibuixar un somriure quan li vaig preguntar com li havia anat a ell, i Miqui Otero explicava que molts alumnes l'havien rebut en pijama, perquè en una entrevista havia explicat que escriure és estar el 90% del temps en pijama.

Josep Pedrals ens va portar dolços que no li cabien a la maleta: tothom sortia dels instituts emocionat i carregat amb paneres de productes tradicionals. Si parlem de paciència, m'agradaria agrair també des d'aquí la de Pedrals: els seus llibres havien d'arribar des de l'Equador, i després de tràmits més o menys problemàtics, van volar cap a la FIL en una maleta que es va perdre. S'ho va prendre bé, i fins i tot va dir que en faria un poema. No sé si Regina Rodríguez Sirvent ho inclourà en la seva segona novel·la, però la seva maleta va arribar el dia que tornava cap a Barcelona. Ella és qui va definir molt bé l'expedició barcelonina: "Això és Catalunya en miniatura". D'altres parlaven de colònies, perquè tots els participants eren al mateix hotel i es trobaven, sobretot, a l'esmorzar. Va ser maco veure com es relacionaven i, en alguns casos, es feien amics, autors que aquí no havien parlat mai. També em va agradar reunir a les xerrades persones que intueixes que seran interessants juntes, com Victoria Cirlot amb Mar García Puig, o el trio format per Elisabet Riera, Rafael Argullol i Miquel de Palol.

Vam triar el lema "Vindran les flors", d'un conte de Rodoreda, per presentar-nos a Guadalajara. El que no ens podíem imaginar és que les esperessin tant. El nostre pavelló, una plaça de Barcelona dissenyada per Fabric i Santiago de León, es va omplir de gent des del primer dia. Estava especialment ple l'últim dissabte, quan vam celebrar Sant Jordi amb un pregoner de primera, Màrius Serra. Vaig parlar amb ell de l'interès que tenia tothom pel català, i ell em va dir que això és perquè els mexicans s'acosten a la llengua sense prejudicis. El dia abans, el director de cinema Marcel Barrena va comentar que havia detectat més interès pel català a Guadalajara que a Barcelona. Això es va poder comprovar a la llibreria del pavelló, on es van vendre més de tres-cents llibres en català; Marta Orriols i Txell Feixas van explicar, rient, que algú els havia portat un Salvat-Papasseit perquè el signessin elles.

Una de les autores més venudes va ser Montserrat Roig, i no és estrany: el primer dia, després de l'auditori ple a vessar per Javier Cercas, també va estar molt ple per escoltar l'homenatge preciós que li van fer a l'autora Gemma Ruiz, Begoña Gómez Urzaiz i María Mur. Va ser emocionant sentir com la reivindicaven i com connectaven amb el públic mexicà. També ho va ser molt sentir Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, la primera vegada que una cobla tocava a Mèxic. Públic aplaudint dret, pell de gallina. Igual que amb La plaza del diamante que va muntar Carlota Subirós, l'èxit de l'exposicióVendrán las mujeres, d'Ingrid Guardiola, Mita Casacuberta i Anna Maria Iglesia, i l'homenatge a Pere Calders. Hi ha hagut tants moments bonics que no tinc espai per explicar-los, ni per citar tothom. Sí que vull agrair de cor la presència de cada participant de la programació. També dels periodistes incansables que la van cobrir i, evidentment, la dels equips: he estat la comissària orgullosa d'una delegació que ha portat feina a molta gent. Moltes, moltes gràcies a tothom!