Cagada l'hemus 08/11/2023

¿N’esteu segurs que li hem de dir Elionor?

2 min
Elionor

BarcelonaQuan va néixer l’actual hereva al tron d’Espanya, els mitjans van dubtar entre dir-li Leonor o Elionor. Inicialment es va dir que Leonor és també un nom català del qual Elionor seria només una variant, igual com en castellà ho és Eleanor o Eleanora. Sembla, però, que aquest nom d’origen occità, amb reines tan famoses com Elionor d’Aquitània –la dona més poderosa d’Europa al segle XII–, té, en català, Elionor com a forma més establerta, tradicional i pròpia. De fet, hi ha nenes catalanes que es diuen Elionor, com la del conegut poema de Martí i Pol. Només hi ha certs dubtes sobre si sona o no la r final (el DCVB diu que no i l’ésAdir que sí).

Però el que ni llavors ni ara sembla que es discuteixi és si cal seguir traduint els noms de monarquies regnants i els seus descendents. Ara mateix, en català, s’equipara al que es fa amb els papes i sembla que es doni per descomptat que és el que fan totes les grans llengües del nostre entorn. I ho fan, sí, amb els papes: Francisco, Francis, François, Francesco, Franziskus, etc. Però ja no amb les famílies reials vives. I així Juan Carlos es diu Juan Carlos en anglès, francès, italià, alemany, etc. I el mateix passa amb Felipe VI (amb algun Filippo marginal en italià) i amb Leonor de Borbón. Mentre que Elionor d’Aquitània és Leonor, Eleanor, Aliénor, Eleonora, Eleonore, etc., Leonor de Borbón és Leonor en totes aquestes llengües. Si en la majoria de llengües europees el nom del Papa es tradueix i els de monarques regnants ja no, és perquè traduir-lo reflecteix un passat en què Europa se sentia unida en la cristiandat, que tenia el llatí com a idioma comú. Era en llatí que els que rebien la legitimitat de Déu –llavors els papes i també els reis– també rebien el nom, i per això calia traduir-lo a les llengües vives.

Aquest passat, que encara vol ser present a l’Església catòlica, ja no ho és, o no ho hauria de ser, en monarquies parlamentàries amb hereus que es casen amb plebees i volen viure, cada cop més, com a ciutadans comuns. Potser seria bo, doncs, que també en català ens plantegéssim si aquesta convenció que mantenim ja molt sols és gaire republicana.

stats