12/02/2022

Pere Aragonès i les famílies monomarentals

2 min

El recent discurs en què Pere Aragonès utilitza el terme famílies monomarentals ha revifat una ja vella polèmica. Sabem de sobres que parental fa referència a progenitor i prové del participi llatí parens (del verb parir), però també sabem dues coses: 1) que hi ha la necessitat social (ideològica) d’un mot específic per a les famílies en què la dona és l’únic progenitor; i 2) que les paraules no signifiquen, en l’ús real, el que des del rigor lingüístic haurien de significar sinó el que la majoria dels parlants d’una comunitat volen i necessiten que signifiquin. Respecte a 1), el Termcat proposa monoparental femenina, però qui treballa en un mitjà amb titulars o escriu en un mòbil vol un mot i no un sintagma. Pel que fa a 2), diria que el rigor lingüístic ha de ser tingut molt en compte a l’hora de regular l’ús, però que al final són els parlants els que fan la llengua. El terme monoparental, per exemple, no és del tot apropiat des del rigor lingüístic perquè uneix un prefix grec, mono-, amb una arrel llatina, parental, però això no ha impedit que, avalat per l’ús, l’acadèmia l’accepti. I l’ús és més sensible a l’eficàcia comunicativa d’una forma que al fet que estigui més o menys ben formada. Això explica que als diccionaris normatius hi hagi moltes formes mal formades. És bo, sempre, evitar-les, i proposar alternatives ben formades, però si l’ús, malgrat tot, les prefereix de manera massiva i persistent, s’han d’acabar acceptant. ¿Podria ser una alternativa unimaterna o unimaternal? No gaire, perquè –des del rigor lingüístic– totes les famílies tenen una sola mare.

Una altra cosa és fer un ús genèric de monomarental, incloent-hi els dos gèneres i, per tant, també els (pocs) homes únics progenitors. I és el que pot semblar que fa Aragonès quan diu que “les dones assumeixen més la cura dels infants, especialment en famílies monomarentals”. Seríem llavors davant un femení genèric o inclusiu que a mi –al marge que no l’acceptin les acadèmies– em sembla inadequat en el registre d’un missatge institucional, perquè obre la porta a usos lingüístics confusos, incoherents i, encara avui, molt minoritaris.

stats