Un estudiós de l’humanisme que tenia a casa una sèrie de llibres repetits, veient-se mancat de recursos per pagar la llum, va decidir posar una paradeta a fora del recinte del Mobile World Congress per veure si els congressistes, que són gent d’upa, en compraven uns quants.
Entre altres coses, va portar-hi una bella edició de les Cartes a Lucili, de Sèneca; el llibre de Maquiavel sobre la primera dècada de Titus Livi; l’Elogi de la vida solitària i L’ascens al Mont Ventós, de Petrarca; la traducció dels Sonets de Shakespeare a càrrec de Salvador Oliva; tres o quatre volums de la col·lecció Clàssics del Cristianisme ; l’ Elogi de l’estupidesa, d’Erasme; una antologia en llengua francesa dels Essais de Montaigne; Càndid i les Cartes angleses, de Voltaire, i els Assaigs sobre la tècnica, de Heidegger.
Va plantar una tauleta, la va cobrir amb un domàs de color vermell per mor de la visualitat, va posar els llibres amb la coberta a la vista, i al damunt va posar-hi un cartellet, que havia fet a casa amb una cartolina i un retolador de color blau, que deia: “No oblideu les humanitats!”
Rengleres, enfilalls, corrues de visitants amb una identificació penjada al coll esperaven la tanda per passar el torniquet i entrar a fer negocis a la fira: telèfons que marquen un número només amb un cop d’ull de l’usuari, iPads que es desplegaven fins a convertir-se en èmuls dels còdexs medievals, estris molt enginyosos que s’obrien com un paraigua i oferien fins a set pantalles amb notícies en les llengües principals del món sencer.
Un passant va aturar-se a la botigueta improvisada per aquell home, va mirar els llibres com qualsevol mortal es miraria les mostres d’una espècie animal desconeguda fins als nostres dies, i al final, lleugerament interessat pel llibre de Heidegger, que portava la paraula “tècnica” en el títol, el va comprar per cinc euros. Va avançar una mica a la cua tot fullejant-lo, estranyat que no hi hagués il·lustracions, i es va aturar en una pàgina qualsevol per llegir-ne un paràgraf, potser només una frase.
Llavors, amb malestar cultural i la fúria que escau quan un ha fet una despesa inútil, el va llençar, amb menyspreu, en una paperera que hi havia.
L’humanista hi va anar i el va recollir. Va passar-se tot el dia al lloc, amb un barret de palla per protegir-se del sol, i esperava, sempre carregat de la paciència que solen aconsellar els clàssics de tots els temps. A la posta, va recollir les coses i va tornar a casa. Li diu la seva esposa fidel: “¿N’has venut gaires?” Ell li respon: “Ni un”.