BarcelonaSom fills dels qui van construir els nostres carrers. De tal manera podem dir: ¿veus allà les baranes de ferro d'aquells balcons?, doncs les va fer el pare, que era soldador. O els edificis del barri de la Pau els va fer l'avi treballant-hi de paleta. O aquests raïls que van paral·lels al riu Besòs els va fer el pare amb el seu cosí (en aquest cas, el meu pare, Salustiano Pérez Jiménez). O a les tres xemeneies de la Fecsa, que es veuen des de tot Barcelona, hi va treballar un jove d'un barri de Santa Coloma, que va morir d'un tret de la policia quan, en temps de la dictadura militar, feia vaga amb els companys als peus de les xemeneies. Es deia Eduardo Fernández Márquez.

Hi ha una memòria física de les coses, que surt de les mans dels treballadors i de les treballadores. És la memòria obrera. Una memòria material, la qual fa que la vida sigui normal i corrent, i hi hagi carrers, habitatges, baranes, vies... Aquesta memòria palpable sovint està acompanyada d'una memòria literària. La trobem en llibres com aquest que acaba de publicar Curro Gadella, Historias de San Rafael de Olivenza, 1956-1962 (Ajuntament d'Olivenza, 2022). Curro Gadella és poeta, però ha treballat de paleta tota la vida. En aquest darrer llibre explica com va començar a treballar a les parcel·les del famós Pla Badajoz del franquisme, la terra on va néixer. Es tracta d'una recopilació d'escenes viscudes i que parlen d'un gos que mor de tristor a la porta de casa els amos quan aquests han de marxar a l'emigració; d'un capellà mentider; d'uns falangistes que trafiquen amb el menjar; de balls populars organitzats pels nens, o també d'una noia que es va suïcidar prenent cicuta al riu; deien que s'havia quedat prenyada d'un home de posició social més alta.

Si avui passem els dits pels edificis del barri barceloní de la Pau, palparem al seu formigó la memòria material de Curro Gadella, ja que hi va treballar de paleta. Gadella és testimoni de primera fila de tot el material que els directors d'aquestes obres van robar per fer-se les seves cases particulars en detriment de la qualitat i la seguretat dels habitatges de la Pau. Aquest humil barri rep el nom de la Pau en commemoració dels 25 anys de pau i dictadura franquista. Sembla que la nostra memòria històrica tan sols s'atreveix a canviar tapes de claveguera.

La memòria material de Curro Gadella es troba, així mateix, a les penyes flamenques de l'extraradi de Barcelona. Aquesta la palpem quan agafem un cedé. Molts artistes de flamenc, com Mayte Martín, han enregistrat lletres seves. Curro Gadella va aprendre a escriure ja de gran. La memòria material d'aquest esforç seu, però, ha desaparegut pràcticament, ja que escrivia amb el seu Bic als sacs de pòrtland quan treballava. I d'això no en queda gran cosa.