BarcelonaHi ha llibreries en destret, que tenen problemes per subsistir. Es podria dir de totes, potser sense excepció, almenys a les nostres terres: costa molt vendre llibres, cada dia hi ha menys lectors –perquè hi ha una generació, o dues, que ja no llegirà mai més després de l’educació secundària, tots agafats al telèfon de butxaca– i les circumstàncies econòmiques no donen per a despeses luxoses.
Però res del panorama dels nostres dies es pot comparar amb el que van patir aquells llibreters de Rússia que van obrir botiga poc després de la Revolució. Hi ha un llibret exquisit (publicat per Edicions de La Central i Sexto Piso el 2007) que explica els maldecaps i peripècies de la dita Llibreria dels Escriptors, a Moscou, fundada per Pàvel Pàvlovitx Muràtov, Mikhaïl Vasílievitx Lind, Borís Griftsov, Aleksandr Iakòvlev (escriptor de fama), i després amb Borís Zàitsev, Nikolai Berdiàiev (gran historiador, molt traduït aquí) i una caixera que sabia tanta literatura com un expert de primer ordre.
Aquesta colla va fer una societat en comandita i van destinar a la llibreria els escassos diners que els quedaven després de les penúries dels anys de misèria: tanta, que per les seves mans van passar veritables joies bibliogràfiques ―com ara una col·lecció de cartes manuscrites de la tsarina Caterina i de Pere el Gran―, que els anaven a vendre bibliòfils que estaven disposats a menjar el que fos menys els seus llibres. El pitjor de tot és que quan aquella llibreria de Moscou oferia aquestes rareses a les instàncies oficials del règim, aquestes els responien que no servien per a res, que eren papers de persones indesitjables i reaccionàries.
La llibreria només va viure quatre anys, de 1918 a 1922, però en aquell moment era potser l’única institució moscovita, i russa en general, que va conservar la independència cultural, ideològica i econòmica. No els va anar malament del tot, a causa de l’enorme passió per la lectura que es va conservar a Rússia i en tots els països eslaus. Un servidor va veure un dia, a Praga, que havien arribat altra vegada a les llibreries obres de Kafka, totes prohibides durant molt de temps; que immediatament s’hi van fer unes cues llarguíssimes (i feia molt de fred), i que l’edició es va esgotar el mateix dia que s’havia posat a la venda. ¡Si això tornés a passar un dia, pertot! (¡Ai, l’idealisme!)
