Si poso al traductor de Google la frase anglesa “The best book ever written”, em proposa per al francès “Le meilleur livre jamais écrit”, per a l’italià “Il miglior libro mai scritto”, per al castellà “El mejor libro jamás escrito” i per al català “El millor llibre mai escrit”. Mentre que les tres primeres traduccions són impecables, la catalana em crea seriosos dubtes, fins al punt que tendeixo a canviar-la per “...escrit mai” o, encara millor, “...que s’ha escrit mai”. En canvi, no sembla que en francès es pugui dir “écrit jamais” ni en italià “scritto mai” i, si bé “escrito jamás” sembla possible, és menys freqüent.

Observem d’entrada que, en aquest context sintàctic, l’adverbi (ever, jamais, mai, jamás) té valor positiu. El fet que sigui ever i no never ja ho delata. I és interessant comparar jamás amb nunca. L’un pot ser positiu –ho és, en aquest context– l’altre no: “El mejor libro nunca escrito” diria que no funciona. El mai vist tradueix el nunca visto i no és segur que tradueixi el jamás visto, que sí que equivaldria a vist mai. Podem traduir lo nunca visto, segons l’Optimot, per una cosa mai vista. Però aquest mai vist(a) equival a mai no vist(a), que és la forma que recull el diccionari de l’Espinal. Per contra, “...mai escrit” –si acceptéssim aquesta forma– no equival en absolut a “...mai no escrit”. El mai vist vol dir “...que no s’ha vist mai”; i aquest mai escrit no vol pas dir “...que no s’ha escrit mai”.

Acabo. No tinc clar que “El millor llibre mai escrit” sigui correcte i estic segur que ho és “El millor llibre (que s’ha) escrit mai”. No sé trobar a la GIEC informació sobre aquest punt i demano als lingüistes teòrics que hi facin més llum. Consultant l’ÉsAdir veig que el film estatunidenc Miracles (1986) –en castellà, La aventura más milagrosa jamás contada– s’ha traduït al català com L’aventura més miraculosa que s’ha explicat mai. És un valuós precedent per als que algun dia doblin al català el clàssic de George Stevens sobre la vida de Jesucrist The greatest story ever told. I deixo per a un altre tast l’efecte que pot tenir en aquesta construcció l’ús del subjuntiu