BarcelonaTotes les religions posseeixen rituals sacrificials, incloses les religions cristianes. A cada missa es rememora el sacrifici de Crist, encara que sigui d’una manera sublimada: l’hòstia consagrada equival a la carn i la sang de l’Ungit –"Feu-ho en memòria meva"– per gràcia de la transsubstanciació i la presència real.

Però hi ha religions encara molt vives, com la jueva i la musulmana, que procedeixen al sacrifici d’un animal, pràctica extraordinàriament estesa a civilitzacions que ningú considera bàrbares, com la grega i la romana. Cartago era una mica més brutal, perquè enviava a Baal i Moloc criatures de viu en viu per ser cremades: un gra massa, certament.

Sacrificar un anyell per Pasqua –que és quan el cristià ha de combregar, baldament sigui una sola vegada en tot l’any– és un ritus de la mateixa importància, per a jueus i musulmans, que prendre la comunió amb una forma consagrada.

La Unió Europea vol ara regular aquests sacrificis en nom d’una defensa del benestar animal que acabarà sent el dipòsit de les bones consciències morals dels ciutadans, ja que no hem estat capaços de construir una civilització humana sense injustícies, guerres i assassinats. És una aberració i un acte d’enorme hipocresia. Cada dia, al món sencer, es sacrifiquen milions de sardines, gallines, conills, vedells, vaques, porcs, cavalls i bous, i no ens consta que abans del sacrifici els animals passin per un expert en psicologia emocional ni els donin cap Trankimazin per ensopir-los. Als uns els tallen el coll, als altres la jugular, com fan les dues religions monoteistes no cristianes.

El procediment halal i caixer de sacrifici de l’anyell es fa amb més garanties per evitar el sofriment dels animals que moltes altres pràctiques quotidianes adreçades a la bona dieta dels ésser humans.

Tot plegat és una mostra més de la manera com l’ètica s’ha desplaçat des dels valors importants –resumits en el decàleg mosaic, que no prohibeix que es mati cap animal– a qüestions menors com l’antitabaquisme, el reciclatge de les escombraries i un respecte pels animals que sovint els homes no dediquen als seus (i les seves) congèneres.