La Secció Filològica ha presentat l’edició en paper de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), que té una primera edició digital des del 2018. Tant pel seu propòsit estandarditzador com pel fet d’adreçar-se sobretot als mitjans, sembla que hauria d’ajudar a trobar la millor manera de dir cada cosa –de cobrir les necessitats comunicatives–. En lloc d’això, s’esplaia en la riquesa dialectal: permet dir el mateix de moltes maneres però no sempre permet dir de manera clara i àgil el que necessitem dir. Ho concreto –per falta d’espai– en la paraula agulletes.

Tal com les defineix l’ÉsAdir, són “un adoloriment temporal, en forma de punxada, que apareix hores després d’un exercici físic intens no habitual”. Són, en termes científics, una miàlgia diferida provocada per microruptures musculars, que serien les agulles petites que punxen. El terme castellà agujetas és tan específic i encertat (a diferència de l’anglès, francès, italià...) que, un cop catalanitzat morfològicament, ha arrelat en l’ús col·loquial: “Encara tinc agulletes”. Si això hagués passat amb un mot anglès, francès, italià, etc., es veuria com un èxit que ens enriqueix. Com que ve del castellà, sembla que cal barrar-li el pas proposant mots ja existents que no precisen ni denoten el mateix sentit. Això explica que l’ÉsAdir, el principal referent dels grans mitjans de Catalunya, i el DNV, que fixa l’estàndard del País Valencià, recullin agulletes.

El PEOLC proposa, en canvi, “cruiximent (de la musculatura)” i “esbraonament”: cruiximent ve d’un estat de fatiga extrema que afecta sobretot els ossos i esbraonar és un verb balear que vol dir perdre el vigor, fatigar-se en alt grau, sentir dolor en els músculs de les extremitats per exercicis massa violents. EL DCVB el fa equivaler a extenuarse. Però el cert és que pots tenir agulletes sense estar fatigat. De fet, solen aparèixer en diferit, quan ja no estàs cruixit, ni esbraonat, ni baldat. Qui diu que té agulletes prioritza la comunicació. Qui diu que té cruiximents o esbraonaments (o fiblades), el purisme identitari. Que cadascú es pregunti què ajuda més el català