BarcelonaAra que s’acaba aquest any que m’he passat rondinant literàriament, he decidit fer un petit acte de contrició (faig servir la paraula contrició i em pregunto quantes persones de menys de vint-i-cinc anys l’entenen). Potser aquest impuls que sento té alguna cosa a veure amb el fet que, de petita, ma mare m’enviava a confessar-me abans de Cap d’Any: calia entrar neta en el nou any; després, al capellà només li explicava veritats a mitges i callava els pecats grossos perquè eren tan grossos que no es podien pronunciar ni tan sols per demanar la clemència divina (les borratxeres, el sexe sense sentit, les cises diàries per comprar tabac). Confessions, aquella estranya barreja de pecats, mentides i puresa espiritual. Així que avui us confessaré que malgrat tots els meus dubtes i queixes i protestes (literàries), més enllà dels disgustos i el ressentiment, de la impotència i les misèries econòmiques, també sento la necessitat de donar les gràcies. Ara temo que deixareu de llegir: ¿a qui li interessen els agraïments? Que farts que estem del bonisme i els esperits purs. Que desconfiats ens hem tornat. Que tristament cínics.

Comencem pel principi. O pel final, que sovint és el mateix. Gràcies al lectors perquè llegiu: sense vosaltres res de tot això no existiria; un llibre que no ha llegit ningú no és literatura, només esdevé literatura en el moment de ser llegit. Gràcies als que compreu llibres encara que no els llegiu (no us sentiu culpables: tots tenim llibres pendents), als que en regaleu, recomaneu, deixeu. Gràcies als llibreters per vendre els llibres i tenir fe que aquest submon continua tenint tot el sentit. Gràcies als distribuïdors per fer arribar (gairebé sempre) els llibres al seu lloc. Gràcies als il·lustradors. Gràcies als maquetadors per fer que tot sigui maco i llegidor. Gràcies als correctors que ens estalvieu disgustos lingüístics. Gràcies als traductors que ens permeteu llegir coses incomprensibles, que feu de pont i de guia, que ens obriu tantes portes, que no desistiu malgrat les condicions econòmiques embrutidores. Gràcies a totes les persones invisibles que empenyeu els llibres: des del cap de premsa fins a qui redacta els contractes o les faixes. Gràcies als editors per publicar llibres i descobrir-nos talents desconeguts. Gràcies en especial als editors petits i mitjans que han tingut un any complicat i que encara arrossegaran massa temps el llast dels deutes impagats. Gràcies als agents literaris per ser els aconseguidors, els terapeutes, els amics. Gràcies als escriptors que no abandonen malgrat les poques gratificacions i els excessius obstacles. Gràcies sobretot als debutants perquè necessitem la vostra frescor, el vostre talent, la vostra mirada. Gràcies a les institucions que donen ajuts, beques, subvencions i contribueixen a fer que escriviure sigui possible en aquest país. Gràcies als premis per reconèixer i fomentar (sovint) el talent. Gràcies a les biblioteques per fer que els llibres no caduquin, per mantenir-los vius, per l’entusiasme. Gràcies als clubs de lectura perquè són el millor d’aquest ofici (reuneixen lectors del món real i remuneracions del món real: inaudit!). Gràcies als professors de primària i secundària que sabeu encomanar l’amor per la lectura. Gràcies als periodistes que parleu de llibres, que els doneu espai, temps, atenció, que feu entrevistes amb interès, ganes, professionalitat. Gràcies als crítics que ens ajudeu a llegir els llibres amb perspectiva i que us poseu en situacions antipàtiques o incòmodes per mor de la veritat. Gràcies als diaris generalistes per continuar donant espai a la literatura. Gràcies a les revistes culturals perquè mantenen viva l’esperança i ens fan sentir acompanyats. Gràcies als insubstituïbles digitals de cultura. Gràcies als tuitaires, booktokers, bookstagrammers i altres denominacions futuristes per llegir llibres i parlar-ne. Gràcies als que organitzeu fires, setmanes, esdeveniments. Gràcies a les associacions que lluiteu pels drets i les bones pràctiques, l’AELC, el PEN, l’APTIC i tantes altres. Gràcies als responsables del Pla Nacional del Llibre i la Lectura per haver posat fil a l’agulla per adreçar els problemes de base. Gràcies a l’ILC per vetllar per nosaltres a casa i a l’IRL per vetllar per nosaltres a fora. Gràcies a les escoles d’escriptura per apujar el nivell mitjà. Gràcies als enamorats de Sant Jordi per contrarestar els pessimistes com jo. Gràcies als optimistes, als homes que es repensen (i també als que no, què coi), a les dones que no callen (i a les que callen: parleu!). Gràcies a tots els que m’he descuidat d’incloure aquí per disculpar-me. Gràcies als que pagueu per la cultura. Gràcies als que continueu tenint fe en la literatura.

Pecats, mentides i puresa espiritual. Ho som tot alhora. Déu sempre esperava de nosaltres que fóssim perfectes. Per sort, no ho som. Gràcies per perdonar-me. Gràcies per llegir-me.