M’ho va dir així l’altre dia el mag Joaquín Matas: “Mira aquest vídeo”. Era una entrevista en la qual un munt de mags conversaven amb Gabi Pareras. Parlava de llibres. No sé si llavors, al maig, Pareras ja estava malalt. Ha mort aquest agost, amb 55 anys. Havia nascut a Barcelona, on portava la seva escola de màgia. A través de la literatura, Pareras s’endinsava en el que feia. Quan parlava d’ El arco y la lira, d’Octavio Paz, deia que igual que pot haver-hi una màquina per fer poemes, però no poesia, també es podria crear un artefacte per fabricar trucs però no per fer màgia. La poesia de Borges li brotava de la baralla i, fent que aparegués la carta que una espectadora acabava d’esmentar, afegia que això ja ho havia fet l’escriptor argentí quan deia que al nom de la rosa hi és la rosa. Més Borges: li va posar a un truc el nom de La flor de Coleridge, ja que l’espectador descobria que tenia a les mans el que semblava haver somniat, tal com passa al text del poeta anglès comentat en el cèlebre assaig homònim de Borges. Gabi Pareras considerava que la màgia pertany al gènere literari del conte. Seria absurd no pensar ara en el mag René Lavand, que amb la seva única mà acompanyava els jocs amb relats sortits de les fogueres de la Pampa i de les tavernes de Buenos Aires. Discrepant amb les condicions laborals dels mags, també anava contra la tendència vigent d’investir els trucs de realisme en detriment del caràcter fabulós de la màgia. Com a professor, Pareras va ser l’apòstol dels estudis d’Arturo de Ascanio, l’impulsor de l’actual màgia amb cartes. Un mite. Ascanio mai no va ser professional, no volia, i malgrat això va revolucionar el punt de vista, la manera dels mags d’entendre el joc. Des de la generació de Tamariz fins a avui, els mags caminen sota l’influx d’Ascanio. Gabi Pareras havia pres del mestre l’afany de lliurar la màgia de l’àmbit dels mags. A l’esforç de la literatura per deslliurar-se del món literari, també s’assemblen ambdues arts. Per damunt de tot, Gabi Pareras considerava el mag un artista capaç de transformar el cor de la gent. Com es fa això? Deia que el truc mai és la cosa primordial, que tot el que el mag sap fer no importa a ningú. L’important és la màgia.