En una entrada dels seus Diaris del 2 d’agost de 1914, Kafka va escriure: “Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. — A la tarda, a l’Escola de Natació”. De fet, aquell dia no va escriure res més en aquests diaris. El caràcter lapidari de les dues frases i la seva contigüitat —de fet, estan separades per un guió llarg, senyal de pausa per a la reflexió en tipografia alemanya—, ha generat tota mena de comentaris, especialment els que senyalen que Kafka no tenia ni el més petit interès per la política.

Tots, o quasi tots els que han comentat aquestes dues frases juntes de Kafka s’han equivocat. D’entrada, la declaració de guerra d’Alemanya a Rússia no era la primera notícia important de la Primera Guerra Mundial. La més important, com és obvi, va ser l’assassinat a Sarajevo, el 28 de juny del 1914, de l’hereu de la corona, Franz Ferdinand i la seva dona. Qualsevol ciutadà de l’Imperi del Danubi que conegués una mica els moviments nacionalistes en els seus vastos territoris sabia que aquell assassinat podia ser l’inici d’una gran confrontació bèl·lica, però Àustria, de moment, no va donar massa importància a l’incident. Durant tot el mes de juliol, les grans potències —Àustria-Hongria, Alemanya, Rússia, França i el Regne Unit— van iniciar contactes. El 23 de juliol Àustria va enviar un ultimàtum a Sèrbia, i l’endemà, Rússia, aliada històrica de Sèrbia, va ordenar la mobilització general. El dia 25 es va mobilitzar Sèrbia, i el 28, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia. El dia 29, Rússia va declarar la guerra a l’Imperi Austrohongarès, i l’endemà a Alemanya. I el 2 d’agost, dia de l’entrada famosa de Kafka als diaris, Alemanya va declarar la guerra a Rússia. Com queda clar, només era la resposta d’Alemanya a la mobilització enemiga de Rússia: un episodi important, però cap sorpresa. Per això Kafka va poder escriure aquelles dues frases l’una darrere l’altra.

Literatura de combat versus surrealisme

D’altra banda, no és veritat que Kafka fos apolític. Investigacions recents, com la de Pascale Casanova (Franz Kafka en colère, París, Seuil, 2011), han demostrat tot el contrari: potser tota la seva obra, de cap a cap, constitueix una literatura de combat i de denúncia contra la guerra, contra la discriminació dels jueus de l’Est, contra l’antisemitisme europeu i contra les aliances bèl·liques dels aliats: és una important rectificació de la lectura “surrealista” que s’ha fet de Kafka quasi sempre, en part per culpa del títol (La metamorfosi, ¡ai, quina por!) que es va donar al seu llibre Die Verwandlung. Penseu que Kafka fins i tot es va manifestar a Praga en favor del català Ferrer i Guàrdia, l’any 1909, arran dels fets de la Setmana Tràgica.