Cada vegada que un solitari surt a sembrar el terror com el que fa uns dies va matar cinc persones en una ciutat noruega, ens fem les mateixes preguntes: ¿què els fa prendre la decisió? ¿Quina mena de sentiments coven durant tant de temps? La pregunta més interessant és ¿quins missatges escolten per arribar a la conclusió que han de sortir a matar cert tipus de gent (immigrants, dones, membres d’alguna minoria)? Ells premen el gallet, però ¿qui assenyala les víctimes? ¿Qui adoba els camps de l’odi?

Els franctiradors fa molts anys que poblen novel·les i pel·lícules, no cal fer-ne una llista, però sí que hi ha un llibre que sempre em ve al cap quan passa una d’aquestes tragèdies. El va publicar en català La Campana ara fa uns deu anys, que són com deu eres geològiques en el món del llibre, però un editor despert l’hauria de reeditar: es tracta de L’assassí del làser, una crònica excepcional d’uns crims que van sacsejar la societat sueca a principis dels noranta. La signa el periodista suec Gellert Tamas, que era amic de Stieg Larsson i que hi compartia interessos. La tesi d’aquests periodistes era que la societat sueca supurava xenofòbia i racisme i que coses com l’augment de l’atur i de la inseguretat als carrers, però sobretot certes declaracions polítiques com les del líder del partit xenòfob Demòcrates de Suècia, que afirmava que “haurien de posar els immigrants contra la paret i afusellar-los”, eren les que contribuïen a assenyalar el col·lectiu migrant com a culpable dels problemes de la societat.

L’assassí del qual tracta el llibre va tenir Estocolm atemorit entre l’any 1991 i el 1992, període durant el qual va intentar assassinar dotze persones amb un rifle amb mira làser: d’aquí en va sortir el malnom. Va resultar ser un suec ultradretà que volia “evitar que el país s’omplís d’immigrants”. I el seu exemple es va estendre: entre el 2003 i el 2011, un altre franctirador va matar cinc migrants a Malmö, i el 2011 Anders Breivik, l’autor de la matança de l’illa d’Utoya, es va declarar seguidor de l’assassí del làser. Llegint les entrevistes que es recullen al llibre de Tamas -al culpable i als policies, a la gent que hi vivia a prop- es poden trobar pistes del que no encaixa en aquestes societats nostres tan blanques i uniformes.