George Steiner (1929-2020) és un dels grans erudits i intel·lectuals que, des de la literatura, ha interpretat el món. Un humanista dels d’abans: savi, lliure, dotat de força imaginativa. Va néixer premonitòriament un 23 d’abril i la seva va ser una vida de llibres. Fa uns mesos, dos anys després que morís, l’editorial Arcàdia va recuperar el seu assaig Els llibres que no he escrit, un variat compendi on, a partir d’algunes fílies, barreja erudició i experiència personal. En un d’aquests deliciosos textos, Les llengües d’eros, s’ho passa pipa furgant en la relació entre eros i el llenguatge, en l’estructura semàntica i la dinàmica lingüística de la sexualitat. La idea és que "el sexe es parla i s’escolta, en veu alta o en silenci, externament o internament, abans, durant i després del coit".

Fem, doncs, una mica de sexe amb Steiner, que ja d’entrada veu en l’orgasme "un signe d’admiració", i en la masturbació, "les paradoxes del soliloqui". Ens fa notar que semen i semàntic van de bracet, ja que "fan referència a una ejaculació corporal i lingüística". Com que la carn, quan fa sexe, imagina i crida, per a una experiència satisfactòria li calen les paraules. Sense llengua (en tots els sentits, ja s’entén), Steiner diu que el sexe humà resultaria mancat, d’aquí que prenguin tot el sentit "les associacions performatives entre l’oralitat semàntica i les múltiples pràctiques del sexe oral". "Discretament velat, l’encreuament entre l’eloqüència i la fel·lació o el cunnilingus brillen en el rerefons de la poesia barroca i llibertina", anota.

Igual com amb la fabulosa diversitat de Babel, l’erudit ens il·lustra amb la diversitat infinita que dicta el joc entre eros i llengües: "La seducció, els jocs preliminars, el coit, l’epíleg de l’orgasme, la narrativa subsegüent, interioritzada o expressada, difereixen com els vocabularis i les gramàtiques mateixos. Cada llengua, amb tots els seus estrats, traçarà diferents fronteres entre les expressions correctes i les que són tabú, entre paraules nocturnes i usos lícits". Alguns catalanoparlants, per exemple, sovint transgredim en castellà quan ens deixem anar al catre, oi? La nostra procacitat és més aviat bilingüe. Podria ser un entretingut objecte d’estudi. De fet, el mateix Steiner diu que falten recerques sobre la manera com es fa l’amor en diferents llengües i es pregunta sobre si hi ha privilegis o inhibicions en les parelles que no comparteixen llengua materna. "¿És el coitus també, i potser fonamentalment, traducció?" Traducció simultània, esclar. Té tot el sentit que s’ho pregunti un plurilingüe com ell, algú que ha tingut "el privilegi de parlar i fer l’amor en quatre llengües".

De Giacomo Casanova, cita alguns axiomes primordials: "Sense paraules, el plaer de l’amor s’atenua almenys dues terceres parts" i "La meva ment i la meva part material són una sola i única substància". O sigui, que el gran amant venecià tenia clar que llenguatge i sexe van íntimament units, fusionats, i entenia el silenci com una impotència eròtica. "Parlem l’amor mentre el fem", rebla Steiner, per a qui el llenguatge és el factor cultural, històric i social més rellevant davant dels imperatius de la libido, tan bàsics com respirar o menjar.

És a partir d’aquesta constatació quan arriba a la seva conclusió filosòfico-política: "Follar és la llibertat en essència". "Quan estan als braços de l’altre, els amants exerceixen l’elecció humana, la llibertat essencial, com en cap altre acte excepte el suïcidi. Hi pot haver coercions econòmiques i socials, la fuetada cega de la irracionalitat, però en el fons del sexe adult hi ha l’exultació de la llibertat". D’aquí l’abjecció de la violació, que esclavitza. "Quan es viuen en llibertat, l’amor i la seva satisfacció sexual emancipen l’esperit humà i l’acosten a l’enigma del cos humà, del pes determinant però impenetrable del cos en la realització del jo. No tenim cap altra fenomenologia que pugui igualar o superar aquest alliberament".

Ja ho sabeu, doncs. Quan feu l’amor, sigueu plenament lliures de posar-hi paraules, gruixudes i fines, cadascú al seu gust: la sal de la vida del plaer sexual.