No trigarà gaire a començar a estudiar-se a fons el fenomen de l’èxit mundial tan ràpid i tan profund d’una literatura com la nòrdica (Islàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia). Fa trenta anys ens movíem amb tòpics: no hi passa res, la gent s’hi suïcida, tenen un estàndard de vida altíssim gràcies als impostos, són especialment ecologistes… Ara sabem com viuen, com actua la policia, quins problemes socials i polítics tenen… ¿Qui li havia de dir a Mankell (1948-2015) i al seu inspector Wallander que estava obrint una mena de comporta que deixaria anar un doll de grans èxits criminals? I a més, un èxit capitanejat per dones: Asa Larsson (1966), Anna Jansson (1958), Camilla Läckberg (1974) o Tove Alsterdal (1960). Després hi ha la trilogia de Stieg Larsson (1954-2004), que ja era alguna cosa més que simple novel·la criminal, i això sense oblidar el fabulós i particular èxit del noruec Jo Nesbo (1960) o de l’islandès Arnaldur Indridason (1961). No es pot fer una llista in extenso perquè esdevindria realment molt llarga. Perquè a més, tot i que la immensa majoria de l’esmentat èxit es trobi en la novel·la negra, ja no es pot amagar que també grans triomfs internacionals no ho són. Què me’n diuen, de l’èxit mundial de la història d’aquell iaio de cent anys que saltava per una finestra i fotia el camp de l’asil? Era d’un aleshores desconegut Jonas Jonasson (1961). ¿I les històries plenes d’imaginació, de crítica al sistema, de bonhomia, d’humor negre que traspassen fronteres del finlandès Arto Paasilinna (1942-2018)?
NO S’HI PON EL SOL
La marca nòrdica no para d’escampar-se. Parlàvem fa poc de la irrupció d’una nova veu femenina (una altra!) que ja havia aconseguit gran èxit i moltes traduccions, la jove Stina Jackson (1983), que pren el relleu. Però, sense anar més lluny, ens acaba d’arribar en castellà la darrera novel·la de la diva nòrdica Camilla Läckberg, amb un matís molt curiós (i que només es dona després d’èxits mundials brutals i continuats). Abandona l’ambient i els protagonistes que li han donat la fama i prova amb una heroïna nova i noves característiques (novel·les de suspens psicològic). Els seus fans podran provar si els agrada el canvi a La gàbia d’or (Amsterdam/Maeva). Que ens deixin respirar, si us plau. La veritat, fan una mica d’enveja.
