De petit vaig estimar el xiulet de Robin Hood i de gran em vaig passar al xiulet de La mort tenia un preu (el que ha passat mentrestant és farciment). No es xiula de la mateixa manera als boscos i al desert. Avui m’agradaria parlar de la primera manera, la del Robin Hood que va fer Disney l’any 1973, i que era hereu d’El llibre de la selva, una altra pel·lícula de la factoria. Totes dues respiren aquella llibertat dels setanta, que també va impregnar els titelles de Jim Henson, el creador de Barri Sèsam. Robin Hood i El llibre de la selva les havia dirigit el dibuixant Wolfgang Reitherman, el mateix d’ Els rescatadors, l’última gran pel·lícula de la vella escola Disney (quan després va sortir La Sireneta, el món se’n va anar en orris i de llavors ençà tot han estat plors i cruixit de dents).
La història de Robin Hood l’havia tornat a posar de moda el cinema amb Douglas Fairbanks i Errol Flynn. Ben abans, però, va ser Walter Scott (el romanticisme disfressat de novel·la històrica o la victòria de les catifes grans sobre la boira) qui, de l’oblit de les balades medievals, va rescatar aquesta figura llegendària per introduir-la a la novel·la Ivanhoe.
L’entorn de Robin Hood és el bosc de l’època, pels volts del segle XIII, en què es van començar a arrasar els boscos per obrir pas als agricultors i als senyors feudals, que cada cop acumulaven més terres. Robin Hood vesteix de verd perquè pertany al bosc com els fantasmes (qui viu al bosc està més enllà de la vida encara que no hagi pactat amb la mort). Potser és un altre fantasma dels contes cèltics. Tota la seva vestimenta verda, però, no suposa més que una metàfora de la corona de grèvol dels reis dels arbres. L’historiador Jacques Le Goff, a Héros et merveilles du Moyen Âge, ens fa notar que Robin Hood no és gratuïtament un arquer. L’arma que el caracteritza és pura nostàlgia perquè ja fa molt que la ballesta ha destronat l’arc. I encara més, mai de la vida cap cavaller medieval n’hauria portat un, d’arc. A cavall hom va amb espasa i amb llança. L’arc és una andròmina plebea per als caçadors, no per a un noble guerrer. Des del seu naixement, Robin Hood és l’esperit dels temps passats. Com els titelles de Jim Henson.
