La degradació d'una ciutat com a tema literari

BarcelonaCada cop que es crema tràgicament un lloc habitat, el primer que es diu és que hi vivien ocupes. Abans se'n deien pobres, però la campanya de devaluació i falsificació del llenguatge ha aconseguit estigmatitzar la més feble de les classes socials aplicant-li un terme delictiu i no econòmic. D'aquesta manera, allò que es fa prevaldre és la propietat. La dels grans propietaris, però, encara que sempre es posi els petits com a reclam. Quan s'utilitza la paraula ocupa, s'està dient que és més important tenir que viure. Ja no es parla de gent que no pot pagar-se un sostre sinó de delinqüents. Sempre ha estat així. Es veu a les novel·les del segle XIX quan, més que urbanes (aquestes eren les de Balzac), es van fer suburbanes: parlem dels fulletons. A Els miserables, Victor Hugo conta com el seu heroi, Jean Valjean, és empresonat per robar pa per menjar, i com això el convertirà en un proscrit per a tota la vida. Llavors la propietat era més important que la fam, com ara ho és més que l'habitatge.

Amb la novel·la negra (el fulletó per a l'home que té pressa), ha passat a l'inrevés: nascuda com a lectura popular, s'ha transformat en novel·la burgesa, ha anat d'Hugo a Balzac. Així i tot, la manera en què els barris cèntrics de les ciutats són enfonsades amb estratègies impulsades per especuladors immobiliaris, i la gent es queda sense casa, està explicada en novel·les més o menys recents, com La vida fácil, de Richard Price (Random House, 2010; ed. original, 2008). El vessant polític de la qüestió el va reflectir anys enrere Michael McDowell a la novel·la Agujas doradas (reeditada no fa gaire per La Bestia Equilátera, 2021; ed. original, 1980). És tracta d'una obra ben fulletonesca, sòrdida, amb fumadors d'opi que li donen títol i, pel seu ambient, lligada a llibres com Bajos fondos. Una mitología de Nueva York (Luc Sante, avui Lucy, Libros del K.O., 2016), i Gangs de Nueva York. Bandas y bandidos de la Gran Manzana, 1800-1925 (Herbert Asbury, Edhasa, 2003). En aquesta novel·la, McDowell (ja mort, escriptor també de terror i guionista de Tim Burton), mostra com un jutge amb aspiracions polítiques s'alia amb un diari per portar el seu partit a guanyar tota una ciutat desprestigiant el barri més pobre. Molt actual.