13/09/2022

La degradació d'una ciutat com a tema literari

2 min
El barri de Five Points novaiorquès, pintat per George Catlin el 1827

BarcelonaCada cop que es crema tràgicament un lloc habitat, el primer que es diu és que hi vivien ocupes. Abans se'n deien pobres, però la campanya de devaluació i falsificació del llenguatge ha aconseguit estigmatitzar la més feble de les classes socials aplicant-li un terme delictiu i no econòmic. D'aquesta manera, allò que es fa prevaldre és la propietat. La dels grans propietaris, però, encara que sempre es posi els petits com a reclam. Quan s'utilitza la paraula ocupa, s'està dient que és més important tenir que viure. Ja no es parla de gent que no pot pagar-se un sostre sinó de delinqüents. Sempre ha estat així. Es veu a les novel·les del segle XIX quan, més que urbanes (aquestes eren les de Balzac), es van fer suburbanes: parlem dels fulletons. A Els miserables, Victor Hugo conta com el seu heroi, Jean Valjean, és empresonat per robar pa per menjar, i com això el convertirà en un proscrit per a tota la vida. Llavors la propietat era més important que la fam, com ara ho és més que l'habitatge.

Amb la novel·la negra (el fulletó per a l'home que té pressa), ha passat a l'inrevés: nascuda com a lectura popular, s'ha transformat en novel·la burgesa, ha anat d'Hugo a Balzac. Així i tot, la manera en què els barris cèntrics de les ciutats són enfonsades amb estratègies impulsades per especuladors immobiliaris, i la gent es queda sense casa, està explicada en novel·les més o menys recents, com La vida fácil, de Richard Price (Random House, 2010; ed. original, 2008). El vessant polític de la qüestió el va reflectir anys enrere Michael McDowell a la novel·la Agujas doradas (reeditada no fa gaire per La Bestia Equilátera, 2021; ed. original, 1980). És tracta d'una obra ben fulletonesca, sòrdida, amb fumadors d'opi que li donen títol i, pel seu ambient, lligada a llibres com Bajos fondos. Una mitología de Nueva York (Luc Sante , avui Lucy, Libros del K.O., 2016), i Gangs de Nueva York. Bandas y bandidos de la Gran Manzana, 1800-1925 (Herbert Asbury, Edhasa, 2003). En aquesta novel·la, McDowell (ja mort, escriptor també de terror i guionista de Tim Burton), mostra com un jutge amb aspiracions polítiques s'alia amb un diari per portar el seu partit a guanyar tota una ciutat desprestigiant el barri més pobre. Molt actual.