BarcelonaVaig conèixer l’Alba quan va començar a sortir amb un dels meus millors amics. Com que ell era més gran, vaig creure que la diferència d’edat els acabaria penalitzant i no durarien gaire, però, per sort, no va ser així i, amb el temps, nosaltres dues també ens hem fet amigues. L’altre dia vam quedar per dinar i, per sorpresa, em va regalar un llibre. “L’he estat llegint aquests dies i tota l’estona pensava que creia que t’agradaria, així que te l’he comprat”, em va dir. Em vaig emocionar. El fet que m’hagués tingut present i que hagués dedicat part del seu dia a anar a la llibreria a buscar-me un llibre que creia que em faria feliç, efectivament, em va fer molt feliç.

Diversos estudis en l’àmbit de la psicologia, l’antropologia i la sociologia mostren que l’intercanvi de regals és un component fonamental de les relacions humanes. Més enllà del valor material, regalar actua com un acte simbòlic que enforteix els vincles a través de la reciprocitat i l’intercanvi social. Per això ens emociona tant rebre alguna cosa que algú ha escollit pensant, expressament, en nosaltres.

La neurociència ho confirma: fer regals (i rebre’ls) activa vies de recompensa similars a les que s’activen en rebre un premi o viure una experiència positiva, i això pot alliberar dopamina, vinculada al plaer i la motivació, i oxitocina, també anomenada “hormona de les abraçades” pel seu paper en la confiança i la connexió social. Emiliana Simon-Thomas, directora científica del Greater Good Science Center de la Universitat de Califòrnia, explica que la dimensió social de regalar és clau per entendre per què ens fa sentir bé: el fet de pensar en els gustos de l’altra persona i imaginar-ne la reacció positiva activa aquest circuit de recompensa abans fins i tot que l’altra persona hagi obert el paquet. Aquesta sensació s’ha descrit com la “calidesa de donar” i persisteix durant més temps que una simple eufòria momentània, gràcies al fet que l’oxitocina promou vincles més sòlids i duradors.

Augmentar l'optimisme i reduir l'estrès

La gratitud que es genera en rebre un regal, al seu torn, potencia la confiança, l’altruisme recíproc i la creació de vincles més sòlids. D’acord amb diferents investigacions, sentir-nos agraïts ens ajuda a augmentar l’optimisme, reduir l’estrès i cooperar més i millor. Tot plegat pot traduir-se en una millora de la coordinació i del rendiment cognitiu quan hem de treballar en equip.

El llibre que em va regalar l’Alba, per cert, és el volum que recull els tres llibres autobiogràfics de Deborah Levy publicat per Angle Editorial (traduït per Marina Espasa): Coses que no vull saber, El cost de viure i Propietats reals. M’està agradant tant que no paro de subratllar-lo: “Encara que em pensés que no estava pensant en el passat, el passat pensava en mi”; “Què en fem, dels coneixements amb què no suportem viure? Què en fem, de les coses que no volem saber?”; “Com ens en riem dels nostres propis desitjos. Com ens burlem de nosaltres mateixes. Abans que ningú altre ho faci. Com estem programades per matar. Per matar-nos a nosaltres. Pensar-ho és inaguantable”. És un pou de lucidesa, com l’Alba. Gràcies per pensar-me tan bé, amiga, sàvia i generosa.