Corto Maltès era molt Rimbaud
BarcelonaSi hi havia un poeta a qui s'assemblava físicament Corto Maltès era el maleït Rimbaud. Aquesta afinitat es fa palesa a l'aventura de Maltès Las etiópicas, on s'esmenta l'autor i la seva obra, però encara salta més als ulls a l'àlbum Rimbaud, el indeseable, de Xavier Coste (Alianza Editorial, 2022). Hi ha encara un altre vincle entre el poeta i aventurer i el mariner de ficció, i és quan Hugo Pratt va il·lustrar una part de la correspondència de Rimbaud (un munt de cartes són la seva desconeguda i permanent obra literària, tot el contrari del que passa amb seva la poesia). El llibre es pot trobar amb el títol Cartas de África (Arthur Rimbaud, amb il·lustracions d'Hugo Pratt, Gallo Negro Ediciones, 2011).
Precisament, és amb les cartes que Rimbaud va escriure tota la vida a la seva mare, o al seu admirat i de seguida amant Verlaine, o des d'una presó de París, com a preadolescent fugitiu, al seu professor de retòrica a Charleville, Georges Izambard (el qual l'havia encoratjat a sortir de la província a la recerca dels somnis literaris), amb fragments trets textualment de tota aquesta correspondència, com Xavier Coste compon els texts i diàlegs del seu àlbum. I queda ben natural perquè el que ha fet és convertir la cultura en material narratiu, tal com Hugo Pratt havia fet amb l'aventura. El mateix passa amb el seu dibuix, i així és com l'autor busca una retirada amb Maltès per plasmar el seu Rimbaud, i forma vinyetes amb quadres de l'època, on surten els camperols de Millet, els ferrocarrils i les estacions de Monet...
Aquest és l'abisme que hi ha entre els creadors previs a la postmodernitat i tot el que ha seguit després. És el canvi de la vida per la cultura. El pas d'escriure amb el que arriba del món dels herois i els déus (Homer) a emprar el que s'ha figurat (Dante), el que s'ha viscut (Conrad) i, finalment, el que s'ha llegit (avui, fins i tot, el que s'ha llegit, abans que en novel·les, en estudis acadèmics). El nostre material artístic ja no és el que som sinó el que sabem. Rimbaud ho va pressentir, i rebel·lant-se va deixar d'escriure per posar-se a viure. Un artista no és algú que fa obres d'art (això ho fa qualsevol), sinó algú qui és capaç de viure artísticament. És a dir, donant una nova forma a la seva vida cada dia.