Al llarg dels anys, hem passat del compromís social al distanciament social. És un camí que, en un Museu del Vestit, aniria des de la gorra de mariner de Xesco Boix fins a l’ús obligatori de la mascareta. El que no ha canviat, però, és la massificació. Quan, per tal de tenir un patró físic del metre, es va fabricar la famosa barra de platí i iridi, que es guarda amb molta cura dins d’un cofre en un soterrani de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures, a Sèvres, ningú s’afigurava que el concepte “dos metres de distància” podria esdevenir tan relatiu. Esclar que això va succeir abans d’Einstein i del seu contemporani Plastic Man (el personatge del còmic), que també era força elàstic.

Desafiant les millors teories sociològiques, la culpa de tot no la té Yoko Ono, sinó que, potser, el veritable problema és la superpoblació, la concentració massiva i els desplaçaments també massius. Però què seria de nosaltres sense la munió? “La multitud és per a mi garantia de menjar i de llit calent”, és el que diu el protagonista d’un dels relats que integren el llibre Pescadores de medianoche, del dibuixant Yoshihiro Tatsumi. Anava a anomenar-lo manga, però me n’he estat en perquè els experts el consideren més aviat gekiga (la veritat és que per a mi tots són tebeos). Les nou històries que integren aquest llibre de Tatsumi (els tebeos són llibres, si més no, tenen més de llibre que els llibres electrònics, i les botigues de còmics, abans que res, haurien de dir-se llibreries), això, que aquestes històries van ser dibuixades a principis dels anys 70 i mostren, a la manera en què també fan pel·lícules del tipus Cowboy de mitjanit, el miracle econòmic que va omplir d’efervescència i de marginats les grans ciutats del món en aquella època.

Però, igual que de vegades hi surt un dibuixant de manga, també es veu en aquestes pàgines com l’artista que treballa per a la cultura de masses té les aspiracions de les masses. En forma part. Per aquesta mateixa raó, els artistes urbans d’abans, com ara Baudelaire, ja ens van advertir de com és d’important el distanciament social. En diem cultura popular, però és un dimoni, un yōkai, que fa xixines els creadors.