BarcelonaEl món de Lewis Carroll ha inspirat, per exemple, la pel·lícula Jabberwocky, de Terry Gilliam (que es va estrenar amb el títol força possibilista de Monty Python's Jabberwocky, i que aquí es va dir La bèstia del regne). També la cançó I am the walrus, dels Beatles (i encara més quan Lennon hi deixa anar la frase: I am the egg man, què és la condició del personatge Humpty Dumpty). O, per descomptat, el logo barretaire del segell Charisma Records (la casa discogràfica, entre molts altres, dels Genesis més mítics, dels Van der Graaf Generator, dels esmentats Monty Python i de la Bonzo Dog Band, cosins de quasi tots els citats).

Només (o ja) han passat més de cent anys d'ençà que el diaca anglicà Charles Lutwidge Dodgson (veritable nom de Carroll) va publicar Alícia en terra de meravelles (1865) i A través de l'espill (1871), quan la cultura pop del seu país el va prendre com a referent, fins i tot com a bandera. La psicodèlia anglesa va ser inspirada per un capellà apassionat de les matemàtiques i de la fotografia, i moltes vegades titllat de pedòfil. Els surrealistes francesos també se l'estimaven. I hi ha qui diu que l'absurd judici de l'Alícia anuncia El castell i El procés de Kafka. Potser també s'hi avança La transformació quan, veient els seus canvis de mida, l'Alícia es pregunta tot plorant si era ella la mateixa que s'havia despertat aquell matí. Tots els fantasmes d'avui es troben en Lewis Carroll. A més dels que ell va agafar d'un altre capellà visionari (un ésser gegant o un ésser minúscul, herència de Swift). Als llibres s'hi arriba deliberadament o bé s'hi cau com per accident. Són els dos camins més freqüents. I aquesta és, així mateix, la gran diferència entre Alícia en terra de meravelles (aquí, Alícia hi arriba sense voler, seguint el conill blanc fins al seu cau) i A través de l'espill (on travessa el mirall per la seva pròpia voluntat). El segon llibre conté una lectura invertida del primer (com passa amb tots els miralls). La terra de meravelles resulta ser un somni de l'Alícia, però quan creua el mirall, Tweedledum i Tweedledee avisen l'Alícia que és tan sols el somni d'un personatge d'aquest nou món. La lisèrgia és això, creuar i convertir-se en el somni d'un altre. A en Pau Riba.