BarcelonaAi, les biblioteques! Oasis a l’estiu (a Barcelona, de les que no fan vacances en diuen refugis climàtics), recers a l’hivern, sopluigs si alguna vegada plou. De veritat, els que en tenim una a prop som uns privilegiats. He de confessar que fa poc he viscut un episodi d’aquells anguniosos amb un llibre i he hagut de trucar unes quantes vegades a diferents biblioteques de la Diputació de Barcelona. El pitjor de tot no ha sigut la vergonya que he passat sinó que he hagut de sentir unes quantes vegades el missatge: “Benvingut. En breus moments li atendrà un dels nostres agents”. Cada cop que el sentia, a la vergonya s’hi afegia vergonyeta. Senyors, ja que hem de gravar un missatge que s’anirà repetint i repetint, ¿no valdria la pena gravar-lo bé?

D’acord, el règim del verb atendre és d’aquells que ens fan anar de corcoll. Podem dubtar si atenem algú o a algú, però a l’hora de substituir el complement ho tenim clar intuïtivament (o això em pensava): l’atenem. Quina casualitat que en castellà passi exactament el mateix: arreu sentim le atenderemos en breves momentos, tot i que la norma recomana lo, perquè igualment el complement és directe. Ara bé, l’ús més habitual tira per aquí.

I no val atribuir el canvi de l’atendrem a li atendrem a la presència de la a davant del complement. Perquè no ens fa estrany dir “truco a la Roser” i “la truco”. Sí, sí, tranquils, que ja sé que la norma diu que ha de ser li truco, però després de molts anys d’aplicar-la crec que només hem aconseguit que ho diguin així els lingüistes reconsagrats i els aprenents de català, pobres, que encara s’han de sentir dir que ho fan malament. ¿Per què la norma ha de violentar fins a aquest punt la intuïció més generalitzada? Destriem el gra de la palla, sisplau, decidim què val la pena defensar, perquè crear aquestes inseguretats en el parlant mitjà no pot portar res de bo. Igual que un bon dia descobrim estupefactes que hem de dir li truco al contrari del que diu tothom, podem pensar que dir l’atendrem també és cosa nostra, parlants embastardits, i li atendrem és el que és correcte. Sobretot quan els contestadors telefònics de moltes empreses, també públiques, no ho paren de repetir.