L'actualitat ens obliga ara a parlar sovint dels problemes d’abastiment derivats de la crisi del covid. La norma actual ens permet fer-ho, però abans del 1995 –quan els DIEC1 va acollir per fi aquest nom i el verb del qual deriva, abastir– els diccionaris només entraven abast i abastament –derivats d’abastar–. Quines formes hauríem de preferir en estàndard: les derivades d’abastar o d’abastir? Si ens regim per criteris puristes, abastir seria, en paraules de Coromines, “poc castís i d’ús limitat, si no és a València”. Potser per això encara ara abastir i abastiment són entrades secundàries d’abastar i abastament al DIEC2. Però hi ha uns altres criteris, molt fabrians, que abonen que passin a ser les principals en el sentit de proveir i proveïment (de significat més genèric).

Per explicar-ho faig un salt al 1923, a les converses filològiques 484 i 485, en què Fabra, davant parelles tipus alliberar/lliberar, aconsolar/consolar, abaixar/baixar, considera que “la llengua hi guanya” quan es passa de dues accepcions comunes als dos verbs –que, per tant, signifiquen el mateix– a atribuir-ne una al que comença per a- i l’altra al que no du prefix. Seria el cas de bastar i abastar. En català antic, tots dos s’usaven indistintament en els sentits “ser suficient” i “proveir”. En canvi, el català modern (“en aquest punt superior a l’antic”) atribueix el primer a bastar i el segon a abastar.

És un exemple més de la forta tirada fabrista (i noucentista) a construir la “llengua literària” (l’estàndard) donant a les variants formals d’una mateixa arrel significats específics en lloc de comuns: creant distincions netes on l’ús és més promiscu. Tenint en compte, doncs, que el verb abastir ja només vol dir “fornir de provisions”, seria del tot fabrista que aquest sentit el deixés de compartir amb abastar, que es quedaria només amb les accepcions que es deriven de “ser capaç d’arribar a alguna cosa”. I el mateix passaria amb abastiment i abastament. De fet, posats a “perfeccionar i enriquir”, potser convindria que el DIEC2 entrés desabastir i desabastiment, i l’ús pronominal abastir-se al costat de proveir-se.