L’ESCUMA DE LES LLETRES

Ploure a gust de tothom

Ser un escriptor sense novetat et converteix, per Sant Jordi, en una mena d’empestat. No et vol ningú. Les paradetes són a petar. A canvi, no cal dir-ho, aquesta expulsió del paradís et redueix a la categoria de simple vianant, i pots mirar-t’ho tot des de fora, però amb l’experiència de saber exactament què està passant a dins. Perquè si una cosa té Sant Jordi és que, any rere any, es repeteixen els mateixos encerts i errors. En aquest sentit, la por atàvica a la pluja no es pot considerar, lògicament, un error. L’error és col·locar -o veure’s obligat a col·locar- a aquesta jornada el cartellet de salvavides de la facturació anual. Però això ja s’ha comentat prou. Parlàvem de la por a la pluja. Editors i llibreters, anys enrere, aixecaven els ulls al cel en un intent d’implorar la gràcia divina d’una diada sense pluja, però alhora sense calor. No plou mai a gust de tothom, però el dia de Sant Jordi trenca la dita: en aquesta diada, la pluja implica problemes, canvis de plans i, en qualsevol cas, un punt d’irritació, sí, gairebé per a tothom. Enguany, des de la posició immillorable d’espieta, un servidor va poder sentir-se orgullós del funcionament del sector. Tot estava a punt per controlar l’alarma, per combatre el pitjor, l’aigua que no solament t’impedeix la venda, sinó que et destrueix el producte.

Sempre hi ha pla B

No va ploure gaire, ni gaire estona, i tot va funcionar a la perfecció, sobretot a les paradetes de les llibreries, amb més experiència històrica. Arronsar-les endins dels tendals, carregar capses de llibres i endur-te-les en retirada cap a la llibreria, els plàstics provisionals per evitar que la fruita exposada esdevingui rebuig. Parafrasejant el poeta: vosaltres no sabeu què és guardar llibres per Sant Jordi. Però jo he vist la pluja a barrals sobre les paradetes. Totes les mans de tots els llibreters feien com una farandola al redós dels llibres i les capses. I era com un miracle que estirava les mans amb els plàstics, que eren balbes, i en la pluja es perdia el trepig de les caixes retornades a la llibreria… Aquest Sant Jordi va ser ciclotímic. De l’ensurt a l’eufòria. Res de nou sota la capa del sol. La pluja se’n va anar tal com va arribar. I tornem-hi. I va ser un triomf total. Com sempre.